Nippels Theory (Cicle Born en dansa)

Dansa

informació obra


Autoria:
Katia Benbelkacem
Ajudantia de direcció:
Mélodie Cecchini
Intèrprets:
Katia Benbelkacem, Mélodie Cecchini, Georges Maikel, Priscila Garrido, Justine Marouzé, Inés Massoni, Jeanne Morel
Composició musical:
Camille, Tommy for Seven i Frank Sinatra
Sinopsi:

NIPPLES THEORY posa en escena, amb un fons de camp de batalla, la revolució de la més bleda de les bledes, Barbie. En aquest ambient colorit, plastificat, en la qual la faldilla curtíssima reina des de fa cinquanta anys, la barra de llavis s’enfonsarà, el somriure s’esborrarà, la màscara caurà. Estrafolari, divertit, picant, el rosa es convertirà en negre.

Aquesta obra és la història de les dones que ja no volen respondre a la crida de la dictadura de la societat.

Crítica: Nippels Theory (Cicle Born en dansa)

25/01/2014

La barbie aprèn a ballar

per Jordi Sora i Domenjó

La primera edició Born en Dansa de La Seca Espai Brossa es tanca amb una proposta de Katia Benbelkacem. Es tracta d'un grup de dones que apareixen caracteritzades de populars nines barbie. Ballen de manera salvatge i desenfrenada. Alliberades de tota regla, que les esclavitzada en el passat a un determinat cànon de bellesa i perfecció, reaccionen com un remolí contra l'únic noi de la funció, a qui en revenja acaben fent les mil i una.

La coreografia és col·lectiva i farcida de coordinacions. Es tracta d'una composició on prima el gest simple i l'exclamació grandiloqüent, perfectament adaptada al sentit histriònic de la història, on l'intèrpret masculí és l'únic que disposa d'alguns breus solos i que porta cap a la dansa urbana. Aquí la peça posa en evidència el primer contrasentit: les barbies que pretenien alliberar-se, acaben actuant com un cos de ballet perfectament conjuntat; mentre que la figura masculina s'escapa de la disciplina col·lectiva.

Els (pocs) moments de dansa a Nippels Theory són interessants, però escassament desenvolupats. En canvi, els diàlegs entre els intèrprets són excessius. En general, l'argument s'esgota en els primers minuts de l'obra, just quan s'anuncia que la barbie sap ballar, i que ho farà amb la cabellera al vent. I arriba fins al duo final, amb una escena que confirma (dissortadament) les sospites: la vigència social dels valors que aquella nina representa, malgrat que haguem renegat d'ella tota la vida.