Ser de constitució
inevitablement obesa en un món on sols es valora la persona prima, és un
problema, i cada persona grosseta ho porta com ho porta. Lourdes
Miquel, filòloga hispánica de professió, va escriure, “¡No quepo, no quepo!”, el 1991, guanyant el premi Jaen de
novel.la. El dramaturg i director de teatre Edu Pericas ha fet una adaptació escènica dels pensaments dits en
veu alta de la protagonista, en forma de monòleg i apoiant-se en una altre
actriu que dona vida a diversos personatges i reforça i dona dinamisme a la
posta en escena. L´actriu Esther Soto,
coneguda per la seva llarga estada amb la Companyia La Cubana es retroba a si
mateixa donant-li cos (mai millor dit), dinamisme, grapa i sentiment al
personatge, molt ben secundada per la veterana i notable actriu Mireia Ros, que fa un tour de force interpretant de forma molt
convincent quatre personatges (la mare preocupada per l´obesitat de la filla,
la venedora pija d´una boutique, la
presentadora de Tele-tienda, la coach-professora de gimnàstica i l´eixelebrada
amiga).
Diversió, emoció i
reflexió s´ajunten harmoniosament en aquest més que recomanable espectacle, que
toca un tema de permanent actualitat i al que no sempre se li dona
l´importància que té. Molts obesos no ho són per descuit, ni indolència, i no
és fàcil d´assimilar la subtil o no tan subtil marginació a la que són
sotmesos, moltes vegades, inclús de forma inconscient pels que no ho son.
“Tots els homes em volen portar al llit, per
allò de fer-ho amb una grossa, però desprès com a parella ja no els hi interessa.
Una gorda no llueix”.
Més sobre l´autora i el dramaturg i director
Lourdes Miquel (Barcelona,
1954), a mes de assajos sobre lingüística, és la co-autora amb Neus Sans de la
sèrie de llibrets d´aventures de la detectiu Lola Lago.
Edu Pericas, actualment és el director-gestor dels tres teatres de
Badalona (Zorrilla, Principal i Blas Infante). Anteriorment va ser el gerent
dels teatres Victòria i Poliorama i project manager de l´Escuela Internacional
de Artes Circenses de Granada. Com a autor, va estrenar Història d´un pallasso: Charlie Rivel (Viu el Teatre, 2006.Teatre
Poliorama), i també ha estat autor i director entre d´altres dels espectacles: Opera for Kids (Teatre Borràs, 2016), Timbals a la nit (Cia. Pròleg, 2010) i Una bruixa a Barcelona (Lucrecia, Teatre
Victòria, 2018) i de diverses gales de Catalunya
aixeca el teló (2010-11-12 i 13) i Pajarracas
airlines, amb Ota Vallès (2017).
Més sobre les actrius
Esther Soto es actriu i
cantant, es va donar a conéixer amb La passió de Shirley (premi millor
espectacle de la 19ª Mostra de Teatre de Barcelona), on interpretava a la
cantant Shirley Bassey, i va participar
dins de La Cubana amb els espectacles: Una
nit d´òpera, Equipatge per el 2000, Cubanades, Marathon Dancing i Comeme el coco negro. Ha intervingut en
nombroses sèries televisives i recentment en La que se avecina.
Mireia Ros (Barcelona, 1956), és
una reconeguda actriu, productora i directora de cinema teatre i televisió, amb
una llarga trajectòria. Al teatre: Qui
bones obres farà (dirigida per Pep Tosar-TNC-2016) i Master Class (2013, dirigida per ella mateixa), i en el record Little night music (dirigida per Mario
Gas-2000), El tango de Don Juan-1986
i Cabaret-1992 (dirigides per Jerome Savary) i Canigó-1980 (dirigida per Esteve Polls),
entre d´altres.
Al cinema ha
treballat amb més de 30 pel.lícules. Les més recents són Formentera Lady (Pau Durà, 2018), Solo Químixa (2015) i Rec-3 (2012).
En el record la seva participació a Vicky,
Cristina, Barcelona (Woody Allen, 2008), Si te
dicen que caí (1989), Berlin blues (1988),
Tres en raya (1979) i Alicia en la España de las maravillas
(Jordi Feliu, 1979), entre d´altres. També ha treballat en quantitat de sèries,
les més recents La que se avecina i La Riera.
Com a directora
i guionista ha tingut una brillant trajectòria amb els llargmetratges: La Moños (1996) i El triunfo (2006), el telefilm El
Zoo d´en Pitus i els documentals Barcelona
antes de que el tiempo lo borre (premi Gaudí 2012) i Down n´hi do (2018). Més
informació, www.mireiaros.com
Una productora molt activa
Zoopa va començar el 2008,
programant les sessions golfes de la Sala Rubianes del Club Capitol. Des de
llavors no ha deixat de produir espectacles amb una atenció especial pel petit
i mitja format i pels monòlegs d´humor i la comèdia, Comedy Zoo, els animals de la comèdia (va aconseguir durant 10
temporades reunir els millors monologuistes, entre ells Santi Millán i Paco
León. També ha impulsat projectes de teatre de text, com Estas ahí, de Javier Dualte, amb Paco León i Clara Segura, i
espectacles de màgia i musicals infantils. El 2015, va produir Estamos mejor que nunca i Comedy Zoo tour, amb Santi Millán i Javi
Sancho (i José Corbacho) i el 2015, Pajarracas
Airlines amb Ota Valles.
Text; ferranbaile@gmail.com
