Nu

Dansa

informació obra


Interpretació musical:
Javier Luque (guitarra), Martín Meléndez (violoncel)
Il·luminació:
Albert Pérez
Autoria:
Miguel de Cervantes
Direcció:
José Luis Gómez
Sinopsi:

Pol Jiménez torna al Ciutat Flamenco per retrobar-se amb la dansa des d’un punt de vista sincer i sense artificis. A "Nu" el ballarí ens mostra quin és el motiu de la seva dansa i la necessitat que té de dur-la a terme per a gaudir-la, oblidant pautes i paràmetres. Per a ell, tot és vàlid, tot està permès, tot és un joc de moviments que es projecten des d’ell mateix, des de la seva pròpia veritat…surten del ventre i s’escampen per mans i peus. Això és per a Pol Jiménez la dansa.

Crítica: Nu

26/05/2015

Passió flamenca i joventut

per Jordi Sora i Domenjó

La d’aquest jove és sensibilitat pura, mutada en severitat gestual. Creix com un exponent desbocat a cada nova proposta que presenta i sap que ha de respondre amb humilitat a la responsabilitat que ha contret amb l’art que defensa. Amb la música en directe del guitarrista Javier Luque i el violoncel·lista Martín Melendez, ha fet una ullada enrere: per no oblidar les arrels que l’han fet créixer artísticament. Balla amb el Bolero de Ravel, amb un Cant dels ocells amb accents jazzístics o amb Asturias del mestre Albéniz, defensant la bellesa del moviment. Opta pel sentit més clàssic i problemàtic de la mirada: el jove per qui Aschenbach quedà obsessionat al Lido de Venècia en el famós film de Visconti i encara més imprescindible llibre de Thomas Mann. Referències totes elles molt conegudes, excessivament, però que en el cos d’un ballarí de 20 anys es converteixen en un homenatge intens i una projecció de futur difícil de sondejar. Una obra destacable.