La “Oficina de Donaciones de Historias de Amor” és una acció poètica participativa o una institució fictícia itinerant que recull històries d’amor reals de donants voluntaris i les transfereix a qualsevol persona que les necessiti per qualsevol motiu.
Oferim els nostres serveis gratuïts i confidencials, per exemple, a persones que desitgin o necessitin contraure matrimoni per obtenir asil o permisos de treball i residència al nostre país, però que no són “parelles reals” i, per tant, han d’inventar i representar una història d’amor a les entrevistes oficials de validació del matrimoni i altres procediments burocràtics als quals hagin de sotmetre’s.
A les entrevistes oficials de validació de matrimonis, realitzades a jutjats i registres del nostre país, molt sovint es verifica si una parella és una “parella real” realitzant a cada un dels amants una mateixa sèrie de preguntes per separat. Es comprova la concordança de les seves respostes i la seva història d’amor s’examina a través d’un seguit de criteris oficials sobre el que s’accepta legalment com a parella.
En el cas de “la Oficina de Donaciones de Historias de Amor” a les persones del públic que vulguin participar donant la seva història d’amor se’ls farà un qüestionari d’aquest estil.
Les històries donades que superin la prova passen a formar part del nostre arxiu obert i anònim i el públic també pot sol·licitar-les amb qualsevol finalitat poètica, sentimental o burocràtica.
En aquests temps d'amor líquid, com va sentenciar el sociòleg Zygmunt Bauman el 2003 al llibre homònim, les històries d'amor veritables cotitzen a l'alça. Trobar-les i donar-les a qui les necessiti és l'objectiu de la singular proposta de la creadora zamorana Clara García Fraile, establerta durant 15 anys a Gran Bretanya i Holanda. Durant el FITT, va instal·lar al mercat de Tarragona la seva 'Oficina de Donaciones de Historias de Amor' (també va ser programada a l'Antic Teatre de Barcelona) i van ser molts els que es van acostar a donar o rebre narracions amoroses.
La creadora, que defineix el seu experiment com una acció poètica, es va inspirar en les entrevistes oficials de validació de matrimonis (l'anomenada 'green card' als EEUU), uns tràmits burocràtics als quals se sotmeten alguns estrangers per obtenir la residència (alguns es casen amb amics per evitar la seva expulsió). Amb qüestionaris similars, ella verifica la coherència de les parelles que acudeixen a la seva oficina fictícia a relatar els seus vincles romàntics. També poden ésser vincles d'amor entre amics o familiars. Després de fer entrevistes per separat, es comprova si les històries són creïbles i coincideixen en les respostes. Les aprovades, totes anònimes, passen a formar part d'un arxiu i poden ser sol·licitades gratuïtament pel públic que ho desitgi.
El dispositiu és senzill: hi ha dues taules amb una persona a cadascuna atenent, respectivament, donadors i sol·licitants. A aquests darrers se'ls pregunta el motiu de la sol·licitud i que descriguin les característiques de la història que els agradaria rebre (de persones madures, amb aventures, amb passió…). Al cap de poc se'ls dóna una història impresa amb els dos qüestionaris fets a una parella anònima.
El formulari dels donants conté preguntes senzilles: com es van conèixer, a quin costat del llit dormen, què esmorzen, quant paguen de lloguer o hipoteca, si tenen tatuatges o quina ha estat la darrera vegada que han discutit. Un test que pot ajudar les parelles a descobrir allò que coneixen o desconeixen.
Molt apropiat resulta el to de serietat que mantenen les dues intèrprets –la pròpia García Fraile i Núria Alemany Abrines- per donar més veracitat a la seva feina. Una acció participativa senzilla i singular que, sense més pretensions, va ser molt ben acollida a Tarragona.
