Un Tennessee Williams inèdit amb una interessant
posta en escena i una notable interpretació per part de tot l´elenc (vuit
actors i una actriu). Escrit com un
conte curt el 1942, publicat el 1948, adaptat com a guió cinematogràfic el
1960, aquest text mai va aconseguir veure la llum ni als escenaris, ni al
cinema. Massa cru, punyent i explícit per a una societat estadounidenca que just
estava passant per la fase traumàtica de la postguerra i poc desprès de la caça de
bruixes (1950-56). El món homosexual seguia sent un tema tabú.
Agustí Estadella, ha
portat finalment a escena un projecte llargament acariciat i treballat,
recollint i traduint al català (Victor Vilca), la versió dramaturgica
de Moisés Kaufman (1963),
director-fundador del Tectonic Theater Project.
Un muntatge que conserva
el seu origen com a guió cinematogràfic, amb la figura d´un narrador (alter ego
de l´autor), construït en seqüències i en “flashbacks”, en els que el
protagonista, reclòs dins de la cel.la i a punt de ser executat, va recordant
els moments que el varen anar portant a
aquest camí sense sortida. Oliver Olsen és un jove granger d´Idaho que s´enrola
a la Marina i esdevé campió de boxa de la flota del Pacífic, en la categoria del
pes semi pesant. Amb cara de bon noi i amb
una constitució física apol.lineament atractiva i un cos ben treballat per
l´esport, viu els seus moments de gloria fins que un tràgic accident d´automobil
el priva del braç dret..
Una persona amb un
sol braç no aconsegueix fàcilment trobar una feina i més quan no té estudis, ni
ofici. Lluitant amb l´amarga visió del seu cos mutilat i l´oblit dels qui fins
feia poc l´aplaudien, acaba caient en el sòrdid món de la prostitució
homosexual. Tot i no ser-ho, aconsegueix
fer-se un lloc i guanyar diners. El fet
que tingui un sol braç afegeix un atractiu estètic, la semblança amb una
escultura clàssica, i també morbós, aspecte aquest que ell mai acaba d´acceptar i que el porta a
cometre un crim. Condemnat a la cadira elèctrica,
en les darreres hores a la cel.la, recordarà els moments d´efímera glòria, el
tràgic accident i la gradual caiguda als inferns.
Estadella, en fa un
muntatge sobri, nu, conservant la potencia del text, contemplatiu, cru, dur i a
l´hora poètic, amb una hàbil construcció teatral-cinematogràfica. Una vegada rememores les escenes que has vist
al teatre, et venen a la memòria en blanc i negre en forma de seqüències
cinematogràfiques, com un d´aquells excel.lents “thrillers” de sèrie B que amb
una economia de medis i temps aconseguien explicar una historia amb tota la
seva intensitat. El text de Williams, arriba
concís, ben dit i matitzat pels intèrprets. No podem evitar el record d´altres
dels seus personatges com el Kowalski d´Un
tramvia anomenat desig i, molt especialmente, en Chance de Dolç ocell de joventut o en Brick de La gata sobre la teulada de zinc.
Bon director d´actors,
Estadella, es rodeja de vuit actors i una actriu, en lloable joc de
complicitats. Tret del protagonista, un notable i creïble Carles Roig, i del narrador, solvent Joël Minguet, la resta dels actors es desdoblen en diversos
personatges que interpreten amb precisa eficàcia. Cal fer especial menció, una
vegada més, de l´especiall talent interpretatiu d´Aurea Màrquez, que té una de les parts més difícils i aconsegueix
dotar d´una extraordinària intensitat els seus personatges. Una obra plena d´escènes
dures i que requereixen un alt nivell interpretatiu. Escènes intenses que et
claven a la cadira. Sense eludir l´intensitat dels moments més explícits i
escabrosos, Estadella, els soluciona amb meritòria elegància, inventant-se un
sorprenent i encertat epíleg nostàlgic-musical.
One Arm (un braç), és
un muntatge que mereixeria estar en cartell més temps que aquestes dues úniques
setmanes al Teatre Akadèmia, i ser vist
per més espectadors. Imprescindible per tots els seguidors del teatre de Tennessee
Williams. No es, ni molt menys, un text menor.
Fem menció de la
resta del repartiment molt ben conjuntat i amb interpretacions molt ben
ajustades i inclús amb un final musical molt ben ajustat. Ells són Miquel Malirach (especialmente brillant
en el paper del seminarista que visita al protagonista a la cel.le moments
abans de l´execució de la condemna i en contrast com al mariner cantant de l´hukelele),
Isidor Barcelona (que broda a
l´intelectual que s´enamora del protagonista), Eleazor
Masdeu (resolent amb eficacia el personatge del jove “xapero” que
introdueix a Olsen al món de la prostitució), Oriol Garrido (be amb el doble paper del primer client i del
transexual-madame), Esteve Mulero
(asessor també del combat de boxa) i un històric veterà del teatre català Xavier Capdet, sempre d´agraïr la seva
presència (magnífica la composició del mil.lionari que dirigeix pel.licules
pornos al seu iot).
Agustí Estadella, actor-director-productor
i pedagog que es va iniciar, temps era temps, dins l´històrica generació de
l´Orfeó de Sants , dirigeix des de fa més de deu anys la seva propia escola de
formació d´actors, L´Atelier,
situada just al darrera de la plaça Espanya de Barcelona. http://atelierbarcelona.blogspot.com.es
Text: ferranbaile@gmail.com
