Apareix una porta del no-res … que hi ha a l’altre costat?. Per obrir-la … Un personatge excèntric, curiós, surrealista i divertit … que porta la porta i la deixa aquí i allà, amb la necessitat de transportar-la . La simplicitat de la porta, ens transportarà a llocs on l’imaginari entra i surt. Passin a través de la porta per poder viure de manera diferent el carrer de cada dia i fer lo quotidià … inoblidable.
Una proposta divertida i diferent és la que ofereix Pere Hosta en aquest espectacle itinerant. El pallasso construeix un artefacte tan senzill com inquietant: una porta. I la planta tal qual enmig d’una plaça. Amb ella -i tot l’imaginari simbòlic i l’univers real del públic-, juga implicant vianants i curiosos fins a convertir-los en comparses còmplices i públic expectant. Atrevir-se a traspassar aquest llindar és entrar en un joc del que no coneixem les regles, però Pere Hosta és un gran croupier que el sap repartir per a que tothom en surti ben parat. Aprofita l’entorn urbà (a Manresa de caràcter comercial) per portar les bromes al límit del convencional, arriscant-se a caure en el políticament incorrecte sense violentar ningú. Un rar exercici d’equilibri que tan sols és possible des de l’experiència d‘haver treballat al carrer i des d’un sentit de l’humor blanc però un xic insolent. Un humor que no té edat ni condició però té quelcom de transgressor: primer per la transgressió de tota lògica en col·locar una porta en un espai obert i després pel què fa a fer miques aquestes petites convencions que esdevenen la normativa social del comportament adequat l’espai per on transitem i ens trobem amb els altres -els que no són els nostres: amics, familiars, companys...-, en definitiva aquells que, en el millor dels casos, ens són indiferents. El fet sol de creuar aquest llindar quasi imaginari que ens ofereix Open Door, ens lliga a tots plegats amb un fil fet del privilegi d’haver gaudit durant escassa mitja hora d’un espectacle directe i comprensible per tothom.