Opium clippers.

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

Opium Clippers és un assaig visual que gira al voltant d'uns jocs de ceràmica pintats a mà, una cerimònia del te i la història del comerç del te i l'opi durant els segles XVIII i XIX a la Xina. La història de les rutes marítimes i els esdeveniments relacionats amb les Opium Clippers, els vaixells que oficialment transportaven el te, ens mostra com certes famílies i empreses van incrementar el seu poder gràcies als productes exòtics. A banda de parlar-nos dels conflictes internacionals, els malestars de la colonització i el desenvolupament del consumisme, la història d'aquests vaixells ens ajuda a comprendre les profundes conseqüències del comerç del te i l'opi a més llarg termini.

Neja Tomšic (1982) és una artista visual, poeta i escriptora interdisciplinària. Fusiona disciplines com el dibuix, la fotografia, la poesia, la performance i la música. La seva passió és repensar les narracions històriques dominants, investigar-ne les particularitats i generar noves versions del present. El projecte Opium Clippers va evolucionar cap a un llibre d'artista publicat per Rostfrei Publishing. Amb aquesta publicació va guanyar el Best Artist's Book Award 2017/2018 i el premi al llibre més ben dissenyat de la Fira del Llibre d'Eslovènia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Opium clippers.

16/04/2023

Un té que aclapara

per Jordi Bordes

Diuen que es pot saber el futur llegint la forma que deixa el pòsit del té. Com qui sap interpretar les línies de la mà, tot aplicant-hi fragància i xiuxiueig (An-ki). Neja Tomsic, en tot cas, narra la seva lectura del negoci de l'opi a Opium Clippers. Ho fa a partir dels dibuixos que hi ha dins les tasses i en les teteres. Una mena d'auca itinerant de porcellana fina. Tant fràgil que exposa la cinquena tassa trencada, amb un cinquè vaixell del que no dirà res perquè no el podrà banyar d'aigua calenta i oferir en una taula zen. Una conferència acadèmica que pren el to d'una confessió intima entre desconeguts. La intimitat és immediata; no pot ser d'altra manera amb aquella posada en escena tant neta i directa.

Si la història té moments trepidants de pirates i vaixells batent rècords fent trajectes de sis mesos en 80 dies, el ritual d'atemperar tasses i teteres és magnètic. Sempre les restes es tiren sobre la tetera amb tapa i va regalimant en una mena de dipòsit de fusta amb reixa.  El parlar és pausat, i s'acompanya de dues càmeres com si fos màgia d'a prop. Però en aquest relat només hi ha documentació de 9 anys sobre les raons i conseqüències del negoci de l'opi i respecte per la tradició en servir el té. De fet, recorda el joc de rondes dels àpats àrabs en què la dolçor es va esvaint, a mesura que es repeteixen glops de tongades diferents. Moment calmat, denúncia raonada, lluny dels eslògans i de la cridòria de la turba. La veritat del capitalisme va amargant el progrés i les proeses de la societat occidental.