Orbis

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Rudi Cole, Júlia Robert
Autoria:
Júlia Robert
Direcció:
Júlia Robert , Les Impuxibles
So:
Iain Armstrong
Vestuari:
Mark Howard
Producció:
Humanhood
Composició musical:
Clara Peya
Sinopsi:

Peça breu de dansa de carrer per a tots els públics. Un duo que explora la relació entre la humanitat i la Lluna, el satèl·lit que ens acompanya permanentment. Interpretat com un ritual contemporani, en un escenari circular i amb l'embolcall d'una banda sonora a 360º, coreografia l'aspecte místic que la Lluna té en la història de la cultura humana. Una forma de diàleg entre la ciència i l'art i tal vegada també entre la llum i la foscor. Immergiu-vos en un espectacle que us portarà més enllà dels dominis del planeta Terra.

Crítica: Orbis

10/04/2021

Invocar en la negra nit

per Jordi Bordes

Humanhood ha construït un díptic antagònic entre Sphera i aquesta peça. Si en la primera, és un viatge místic a la lluna,pensat per ballar-la amb lluna plena, aquesta s'hauria de plantejar en les nits de lluna nova. Contratant al misticisme, aquí es tira de moviments que evoquen a un ritual, quasi una akelarre aprofitant la foscor i en la que el foc seria el centre de la vetllada. Si en la pimera l'escenari és una circumferència blanc, com el seu vestuari, en aquesta totes dues peces són negres. Una capa, això sí, mostra la capa negra del cel sense satèl·lit i també la pluja d'estels que permeten divisar-se gràcies a la falta de gran lluminositat.

El treball d'aquest nou duet compta amb la mateixa concentració i amb un joc entre els dos cossos que es compenetren, ara projectant mirades i fores cel amunt, mentre en l'anterior treball feien cercles que rodolaven cap endins. També la recent coreografia Luaº parla de les 4 fases de la lluna. El propòsit de Humanhood és que les actuacions només es puguin fer coincicidt l'etapa lunar corresponent. El toc de queda ha impedit fer-ho a l'hora que correspondria al Sismograf (en 15 dies es programa Sphera), però és molt oportú oferir les dues peces en un mateix cartell (com també es va fer en la Quinzena de dansa) perquè són dos treballs que es compensen i que ensenyen un movment de grans desplaçaments, de només dos intèrprets i que es veu forçada a utilitzar la il·luminacio espectrral i el cos de ball notable del seu treball de sala, Torus.