Torus

Dansa

informació obra


Companyia:
Humanhood
Producció:
Humanhood
Sinopsi:

En termes geomètrics, Torus és una figura circular popularment coneguda com a “dònut”, una forma geomètrica que es troba arreu de la natura. La companyia Humanhood ha pres aquesta forma tridimensional com a punt de referència de la seva primera peça de grup, un espectacle per a cinc ballarins que explora els processos dels sistemes dinàmics des del ritme i la interconnexió dels cossos. Torus oscil·la entre l’explosió física i la implosió energètica. La base fonamental de tot plegat és el ritme. Els ballarins es converteixen en un organisme en moviment, una entitat autònoma en constant evolució. La connexió i la dinàmica de grup es palpen tant en el moviment com en l’estat mental. Les parts formen un tot, generen composicions, es sincronitzen amb els ritmes cíclics dels elements coreogràfics, esdevenen espai i temps.

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  



Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Finalista a coreografia. Premis de la Crítica 2019

Finalista a ballarina. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Torus

29/04/2019

Una paleta immensa de matisos i recursos

per Jordi Bordes

La companyia Humanhood presenta una de les peces més impactants d'aquesta edició del Sismògraf. Hi ha la preciositat dels cossos que se separen del grup i que, tot seguit, tornen a integrar-se (com en el moviment del director d'escena Declan Donellan a Nit de reis, per exemple) o com aquell cos que es disgrega que ensenyava OtraDanza a Sacra. El mèrit de Humanhood és que manté una coherència preciosa i uns cossos que fugen de la perpendicularitat i que, tot i que en les diferents escenes s'esplaiiïn en llenguatges corporals diferents i amb uns ritmes canviants, sempre aporten motla força en el bal. Una energia que no s'esgota. Aquest moviment ve acompanyat d'un vestuari ue es desfà en reflexos i ombres i d'una llum que és un personatge més de la peça. Perquè, sense llum centrals pràcticament, els cossos esborren el rostre amb els focus zenitals i les màquines del vapor de fum. Hi ha sorpreses com el preciós anell que surt de l'escenari i es va fent gran fins arribar als fons de les llotges de l'amfiteatre. Preciós i magnétic. Que fa saltar un "Wow" al públic.  

L'energia és constant. La força i la joventut transmeten una vitalitat que traspassa molt més enllà del prosceni. De fet, el ritme, (quasi es podria dir que) la percussió ressona les obres de Hofesh Shechter com la de Sun. Forta intensitat, ball de braços que s'alcen i remeten a la dansa folklòrica, i una evolució que no té aturador. Humanhood té una veu pròpiaa Catalunya. És un treball molt visual i atractiu a un gran tipus de públic. Tot i que la seva inspiració sigui molt abstracta (no hi ha una dramatúrgia que desenvolupi una trama) en tot cas, es poden percebre diferents atmosferes per a cada escena. I l'energia dels cossos fa la resta.