Torus

Dansa

informació obra


Companyia:
Humanhood
Producció:
Humanhood
Sinopsi:

En termes geomètrics, Torus és una figura circular popularment coneguda com a “dònut”, una forma geomètrica que es troba arreu de la natura. La companyia Humanhood ha pres aquesta forma tridimensional com a punt de referència de la seva primera peça de grup, un espectacle per a cinc ballarins que explora els processos dels sistemes dinàmics des del ritme i la interconnexió dels cossos. Torus oscil·la entre l’explosió física i la implosió energètica. La base fonamental de tot plegat és el ritme. Els ballarins es converteixen en un organisme en moviment, una entitat autònoma en constant evolució. La connexió i la dinàmica de grup es palpen tant en el moviment com en l’estat mental. Les parts formen un tot, generen composicions, es sincronitzen amb els ritmes cíclics dels elements coreogràfics, esdevenen espai i temps.

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  



Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Finalista a coreografia. Premis de la Crítica 2019

Finalista a ballarina. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Torus

19/07/2019

Cosmic intensity

per Alx Phillips

Following the huge success of their duet ZERO, Torus is the second production by Humanhood, a dance company formed by Catalan / British duo Rudi Cole and Júlia Robert Parés. An ambitious piece for five dancers, Torus brings together ancient Eastern mysticism and cutting edge physics; the interdependent harmony of yin/yang, with a peculiar geometric form commonly found in the natural world. 

In topology, a torus is a two-dimensional space with one hole – a doughnut being the typical example. Topology itself is concerned with the properties of a geometric object that are preserved under continuous deformations, such as stretching, twisting, and bending. Of this, the dance piece Torus offers something spectacularly physical, visceral and conceptually demanding; dancers morphing into an infinity of forms that expand then turn back in on themselves, as the torus does. 

The creative elements of the piece: the staging, costumes, lights, special effects and music all developed in the same way, feeding into Torus in interdisciplinary evolution. The hand-painted costumes transformed with the development of movement, says Cole, facilitating its fluidity while revealing its restraint; precise controlled gestures inspired by Tai Chi. The music, a cosmic soundscape with a throbbing dogged rhythm, fuses the drums of Taiwanese percussion group Ten Drum with the music of British electronic duo EIF. 

“I want audiences to tap into where the dancers are on stage,” says Cole, suggesting that we too must form part of the voracious torus. Yet with the piece so complete, our ability to immerse ourselves is frustrated by its demands; one feels sucked in and spewed out to the point of exhaustion.