Origami

Dansa

informació obra


Àngels Margarit pertany a la primera generació de ballarins contemporanis sorgida a finals dels 70 a Barcelona. Després va continuar els seus estudis a distints llocs d’Europa i a New York. El 1985 crea Mudances peça que també donarà nom a la seva companyia. Amb els primers espectacles, Mudances (1985) i Kolbebasar (1988), entra a l’escena internacional on hi presentarà amb regularitat la seva obra. Els últims treballs són una Retrospectiva 25 anys de la companyia (2010), From B to B (2011), en col·laboració amb Thomas Hauery, i Capricis (2013). Ha rebut nombrosos premis com el Grand Prix du Concours Chorégraphique de Bagnolet per Kolbebasar (França, 1988), el Premi Nacional de Dansa de Catalunya (1986, 1991, 1999) o el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Escèniques (1993), entre d’altres. El 2010 rep el Premio Nacional de Danza que atorga el Ministeri de Cultura.
Companyia:
Àngels Margarit / cia MUDANCES
Direcció:
Àngels Margarit
Escenografia:
Àngels Margarit
Coreografia:
Àngels Margarit
Intèrprets:
Eneko Alcaraz, Dory Sánchez, Gustavo Lesgart, Isabel López
Composició musical:
Joan Saura
Producció:
Àngels Margarit / Cia. Mudance, L’Espai de dansa i música de la Generalitat, amb la col·laboració del Teatre de Salt, i l'Ajuntament de Terrassa
Sinopsi:

Origami és el primer espectacle per a públic jove creat el 2002 per Àngels Margarit / cia MUDANCES, on la dansa és el llenguatge protagonista, però desdibuixa els seus límits per ésser indestriable amb l’espai, la llum, els objectes, la música… La finestra, com a idea d’espai per retallar i seleccionar, mirar i veure, sortir i entrar, suggerir i imaginar i, en definitiva, viatjar per un joc de laberint escènic, sense perdre el fil. Una poètica visual plena de sorpreses i suggeriments, que ens convida a inventar la nostra pròpia història, la nostra lectura personal de les diferents situacions escèniques.

Dins el cicle Dan Dan Dansa / Recomanat a partir de 6 anys

Crítica: Origami

13/03/2014

Meritori treball d'insinuacions coreogràfiques i lúdiques combinacions d'Àngels Margarit

per Jordi Bordes

Àngels Margarit va crear aquesta peça, inspirada en la papiroflèxia el 2002. Aquesta mena de sopa de lletres, amb una música que, per moments, sona psicodèlica, avui es manté molt bé de salut. Perquè encara és prou trencadora aquesta mirada intel·ligent a fixar la mirada de l'espectador amb el focus (un quadre mòbil marca la prioritat) o a pervertir els plans, Es pot caminar horitzontalment i aguantar-se amb els peus al sostre en aquesta peça dinàmica i evocativa. El ritme dinàmic es compensa amb instant més emotius,m més càlids, de quadre tancat en una il·luminacio variant. Les interpretacions dels ballarins oscil·la del rostre neutre al somriure juganer. Projecten mmolts i cap personatge: es poden veure astronautes, homes de funda nòrdica mandrosos, goril·les, gats que miolen amorosament.Per ò també unes intrigants noies de cames curtes que volten  sobre sí mateix i riuen. Tot es plega i es desplega, aparentment, fruit de la improvisació. Però hi ha moltes marques, molt treball pautat amb els anys. I quan sembla que la construcció de la coreografia es horitzontal apareixen uns pneumàtics rodolant en diagonal. La seva aparició trenquen i, com a tal, espongen i provoquen una simpàtica sorpresa. Tot és volàtil, fresc, possible.