Origami és el primer espectacle per a públic jove creat el 2002 per Àngels Margarit / cia MUDANCES, on la dansa és el llenguatge protagonista, però desdibuixa els seus límits per ésser indestriable amb l’espai, la llum, els objectes, la música… La finestra, com a idea d’espai per retallar i seleccionar, mirar i veure, sortir i entrar, suggerir i imaginar i, en definitiva, viatjar per un joc de laberint escènic, sense perdre el fil. Una poètica visual plena de sorpreses i suggeriments, que ens convida a inventar la nostra pròpia història, la nostra lectura personal de les diferents situacions escèniques.
Dins el cicle Dan Dan Dansa / Recomanat a partir de 6 anys
Àngels Margarit va crear aquesta peça, inspirada en la papiroflèxia el 2002. Aquesta mena de sopa de lletres, amb una música que, per moments, sona psicodèlica, avui es manté molt bé de salut. Perquè encara és prou trencadora aquesta mirada intel·ligent a fixar la mirada de l'espectador amb el focus (un quadre mòbil marca la prioritat) o a pervertir els plans, Es pot caminar horitzontalment i aguantar-se amb els peus al sostre en aquesta peça dinàmica i evocativa. El ritme dinàmic es compensa amb instant més emotius,m més càlids, de quadre tancat en una il·luminacio variant. Les interpretacions dels ballarins oscil·la del rostre neutre al somriure juganer. Projecten mmolts i cap personatge: es poden veure astronautes, homes de funda nòrdica mandrosos, goril·les, gats que miolen amorosament.Per ò també unes intrigants noies de cames curtes que volten sobre sí mateix i riuen. Tot es plega i es desplega, aparentment, fruit de la improvisació. Però hi ha moltes marques, molt treball pautat amb els anys. I quan sembla que la construcció de la coreografia es horitzontal apareixen uns pneumàtics rodolant en diagonal. La seva aparició trenquen i, com a tal, espongen i provoquen una simpàtica sorpresa. Tot és volàtil, fresc, possible.