Origami

Dansa | Nous formats

informació obra


Escenografia:
Silvain Ohl, Eric Noël
Intèrprets:
Silvain Ohl
Interpretació musical:
Fred Costa
Autoria:
Lipi Hernández
Direcció:
Lipi Hernández
Sinopsi:

Origami és una proposta de carrer, espectacular i alhora delicada, que transforma un contenidor de dotze metres en un elegant objecte de papiroflèxia. L’artífex d’aquest prodigi és Satchie Noro, la ballarina que executa una dansa aèria lenta, subtil, sobre l’estructura mecànica, mentre aquesta es doblega transformant-se en triangle, rectangle o quadrat. Origami és un duet entre una màquina i una ballarina, una història d’amor industrial en què un símbol de la globalització, un contenidor, abasta la fràgil escala del cos humà. Noro i Silvain Ohl, creadores de l’espectacle, connecten la dansa, l’arquitectura i el paisatge en moviment a través d’una experiència sorprenentment visual i profundament poètica. 

Crítica: Origami

03/03/2018

Preciós i intrigant contrast

per Jordi Bordes

Un contenidor és l'antagònic a l'estètica. Es tracta d'un element gegantí, pràctic i aparentment sense ànima. Aquest treball de dansa i acrobàcia (la fisicalitat és una de les claus en aquesta proposta) aposta per la contradicció i aconsegueix precioses estampes. 

La sorpresa és un dels elements claus en aquest muntatge en què una sola ballarina es desplaça per un espai en contínua transformació. De fet, és quan hi ha les transicions de l'element, que deconstrueix aquest cub enorme en una mena de loft (sobretot si mireu, acabada la funció, per la porta convencional de càrrega) amb moltes possibilitats, quan es produeix el moviment de l'artista. 

Aquell contenidor es converteix en una roulotte itinerant gegant. Origami, amb una música i una evolució de la peça lenta, esdevé hipnòtica. Hi ha un risc però no es juga a fer-lo visible. Sembla com si arrepenjar-se per un volum que pot esclafar l'artista sigui un joc inofensiu. En la ballarina hi ha inexpressió però el voleiar del cabell i de la camisa durant la peça evoca a una fragilitat extrema. Novament, un contrast impossible. 

La música, minimalista, ajuda a capficar-se en aquest quadre que busca paratges insòlits. El de la platja de la Barceloneta, amb les gavines sortejant el container, amb un blau net després de la setmana de fred, neu i tempesta va ser molt agraït pel públic que hi topava. Els espontanis fent esport cap a l'Hotel vela donaven, novament, un nou contrast, el moviment al quadre estàtic i estètic d'aquest origami. 

En conclusió, aquest treball dibuixa una atractiva mirada que captiva tothom sense les cordes imprescindibles per a fer dansa vertical (Vertical dance), però posant puntualment en qüestió la gravetat (sí que ho aconseguia l'Origami d'Àngels Margarit, amb els seus continus canvis de plans) i jugant-hi a la contra.