Guy Cassiers té un tacte molt personal per traslladar la literatura a escena. Ho fa des de la solitud de l'actor (en aquest cas, actriu) que prova de trobar consol i companyia amb la freda imatge projectada. Si l'any passat va destripar la bondat de l'home a "El cor de les tenebres", avui adapta el text de Virginia Woolf, "Orlando", l'home que es desperta dona després d'una nit estranya. Cassiers troba que la peça és un cant a la vida i ell es reconcilia amb el públic oferint un espectacle per poder sortir feliç de l'experiència escènica.
Autoria:
Virginia Woolf
Direcció:
Guy Cassiers
Traducció:
Gerardine Franken
Adaptació:
Katelijne Damen
Dramatúrgia:
Erwin Jans
Ajudantia de direcció:
Col·laboració artística: Luc De Wit
Intèrprets:
Katelijne Damen
Escenografia:
Guy Cassiers
Vídeo:
Frederik Jassogne
Il·luminació:
Giacomo Gorini
So:
Diederik De Cock
Vestuari:
Katelijne Damen
Producció:
Toneelhuis
Companyia:
Toneelhuis
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:
L’any passat ja ens va engolir fins a El cor de les tenebres. Guy Cassiers és implacable, quan converteix la literatura en teatre, el seu poder ve d’una direcció d’actors precisa i d’un treball de vídeo que multiplica prodigiosament accions i paisatges. A la seva nova creació, el director flamenc dóna vida a Orlando de Virginia Woolf, aquell personatge que va viure tres-cents anys i que un dia se’n va anar a dormir home i es va llevar dona. En aquest muntatge descobrirem Katelijne Damen, l’actriu que viurà a la pell d’Orlando, la mèdium entre la portentosa prosa de Woolf i nosaltres. Cassiers assegura que la novel·la ja és una gran oda a la vida, que ell només podia transformar-la en una obra que fes sortir el públic feliç del teatre. Es pot demanar més?
Crítica: Orlando. Guy Cassiers
25/11/2013
Guy Cassiers: un dels creadors europeus més interessants
Al
creador flamenc Guy Cassiers li agrada portar damunt l'escenari grans
obres literàries. L'any passat vam veure al Temporada Alta El cor
de les tenebres de Joseph Conrad, també ho ha fet amb Sota el
volcà de Malcolm
Lowry, El rumor d'Hugo
Claus, L'home sense qualitats
de
Robert Musil o Eugeni Oneguin
d'Aleksandr Puixkin. Ara veurem l'Orlando
de
Virginia Woolf també mitjançant la seva particular mirada.Nosaltres ho vam veure aquest estiu a Avinyó i heus-ne aquí el breu reportatge:
Guy
Cassiers ens parla d'Orlando
(fragments
de l'entrevista publicada a la nova revista Proscenium)
-Com
heu treballat amb el text de Virginia Woolf?
-La
col·laboració de l'actriu Katelijne Damen ha estat molt important
per a aquesta producció. Hem treballat sobre el text tots dos junts
intentant trobar una relació en el teatre tal com Virginia Woolf va
escriure la seva novel·la. A la novel·la hi ha un llibre dins d'un
llibre, dins d'un llibre... hi ha un narrador que explica la història
d'Orlando, i hem fet el mateix a l'espectacle, on Katelijne és una
narradora que parla d'Orlando directament al públic, però al mateix
temps de vegades esdevé Orlando mateix. Ella incorpora totes les
idees d'aquest personatge. I aleshores es pot dir que es veu la
història de quatre-cents anys d'Europa. Amb totes les petites
informacions, tots els detalls, que són tots veritables, pintures,
fotografies... veiem tota una història real, però la composició de
totes aquestes imatges sempre tornen a compondre una altra imatge.
Mitjançant quatre càmeres que hi ha dalt de l'escenari, veiem des
de diferents distàncies imatges dins d'imatges...
-Orlando
parla de la possibilitat
de canviar?
-El
paper i el personatge d'Orlando és per a mi no tan sols un
personatge que no vol morir, sinó un personatge que no vol créixer.
Perquè ell, o ella (en un moment determinat es converteix en dona),
vol observar tota l'estona, vol absorbir totes les informacions. De
manera que perd la idea de créixer i es converteix en adult. Quan
compleix 350 anys diu: ara puc dir que començo a comprendre la meva
vida. I això és una cosa que m'agrada molt d'aquest text. És un
personatge que sempre està buscant. El nostre entorn existeix així
i així ha de ser, però sempre cal absorbir les coses que canvien i
d'aquesta manera també és una oda, un himne al canvi, perquè cal
adaptar les informacions que varien al voltant d'un mateix.
-Després
d'Orlando, tens pensat fer un altre muntatge sobre alguna obra
literària?
-És
estrany en mi però estic treballant sobre Macbeth i Hamlet. Fa molt
temps que no treballo sobre obres de teatre. Després de Rouge
décanté he vist molts personatges que no són acceptats en la
nostra societat, més o menys el mateix que passava a Hamlet i
Macbeth. D'una manera nova, amb música, amb vídeo, repensarem
aquests textos. També en col·laboració amb Tom Lanoye, que
escriurà, reescriurà el text de Hamlet. Després treballaré no
sobre cap text ni cap novel·la, sinó sobre un baix relleu, una obra
plàstica d'un escultor flamenc, Jeff Lambeaux,
que ha creat una obra que s'anomena Les passions humanes. És una
peça artística increïble, que no s'ha vist mai, no l'ha vista
ningú, perquè és dins un espai tancat amb pany i clau. Crec que
centrant-me en això podrem explicar la història de Bèlgica. Espero
que Bèlgica encara continuï existint.
Amb
ganes esperem aquestes noves propostes d'un dels creadors europeus
més interessants. De moment, MCBTH s'ha estrenat el 26
de setembre al Bourlaschouwburg d'Anvers i
Hamlet vs Hamlet
s'estrenarà el 19 de març al Stadsschouwburg d'Amsterdam.
Us deixo a continuació reportatges d'obres anteriors. Ja veureu que és molt interessant.
