Orlando. Guy Cassiers

informació obra


Guy Cassiers té un tacte molt personal per traslladar la literatura a escena. Ho fa des de la solitud de l'actor (en aquest cas, actriu) que prova de trobar consol i companyia amb la freda imatge projectada. Si l'any passat va destripar la bondat de l'home a "El cor de les tenebres", avui adapta el text de Virginia Woolf, "Orlando", l'home que es desperta dona després d'una nit estranya. Cassiers troba que la peça és un cant a la vida i ell es reconcilia amb el públic oferint un espectacle per poder sortir feliç de l'experiència escènica.

Autor:
Virginia Woolf
Direcció:
Guy Cassiers
Traducció:
Gerardine Franken
Adaptació:
Katelijne Damen
Dramatúrgia:
Erwin Jans
Ajudant de direcció:
Col·laboració artística: Luc De Wit
Intèrprets:
Katelijne Damen
Escenografia:
Guy Cassiers
Vídeo:
Frederik Jassogne
Il·luminació:
Giacomo Gorini
So:
Diederik De Cock
Vestuari:
Katelijne Damen
Producció:
Toneelhuis
Companyia:
Toneelhuis
Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Sinopsi:

L’any passat ja ens va engolir fins a El cor de les tenebres. Guy Cassiers és implacable, quan converteix la literatura en teatre, el seu poder ve d’una direcció d’actors precisa i d’un treball de vídeo que multiplica prodigiosament accions i paisatges. A la seva nova creació, el director flamenc dóna vida a Orlando de Virginia Woolf, aquell personatge que va viure tres-cents anys i que un dia se’n va anar a dormir home i es va llevar dona. En aquest muntatge descobrirem Katelijne Damen, l’actriu que viurà a la pell d’Orlando, la mèdium entre la portentosa prosa de Woolf i nosaltres. Cassiers assegura que la novel·la ja és una gran oda a la vida, que ell només podia transformar-la en una obra que fes sortir el públic feliç del teatre. Es pot demanar més?

Crítica: Orlando. Guy Cassiers

25/11/2013

Guy Cassiers: un dels creadors europeus més interessants

per Maite Guisado

Al creador flamenc Guy Cassiers li agrada portar damunt l'escenari grans obres literàries. L'any passat vam veure al Temporada Alta El cor de les tenebres de Joseph Conrad, també ho ha fet amb Sota el volcà de Malcolm Lowry, El rumor d'Hugo Claus, L'home sense qualitats de Robert Musil o Eugeni Oneguin d'Aleksandr Puixkin. Ara veurem l'Orlando de Virginia Woolf també mitjançant la seva particular mirada. Nosaltres ho vam veure aquest estiu a Avinyó i heus-ne aquí el breu reportatge:

Guy Cassiers ens parla d'Orlando

(fragments de l'entrevista publicada a la nova revista Proscenium)

-Com heu treballat amb el text de Virginia Woolf?

-La col·laboració de l'actriu Katelijne Damen ha estat molt important per a aquesta producció. Hem treballat sobre el text tots dos junts intentant trobar una relació en el teatre tal com Virginia Woolf va escriure la seva novel·la. A la novel·la hi ha un llibre dins d'un llibre, dins d'un llibre... hi ha un narrador que explica la història d'Orlando, i hem fet el mateix a l'espectacle, on Katelijne és una narradora que parla d'Orlando directament al públic, però al mateix temps de vegades esdevé Orlando mateix. Ella incorpora totes les idees d'aquest personatge. I aleshores es pot dir que es veu la història de quatre-cents anys d'Europa. Amb totes les petites informacions, tots els detalls, que són tots veritables, pintures, fotografies... veiem tota una història real, però la composició de totes aquestes imatges sempre tornen a compondre una altra imatge. Mitjançant quatre càmeres que hi ha dalt de l'escenari, veiem des de diferents distàncies imatges dins d'imatges...

-Orlando parla de la possibilitat de canviar?

-El paper i el personatge d'Orlando és per a mi no tan sols un personatge que no vol morir, sinó un personatge que no vol créixer. Perquè ell, o ella (en un moment determinat es converteix en dona), vol observar tota l'estona, vol absorbir totes les informacions. De manera que perd la idea de créixer i es converteix en adult. Quan compleix 350 anys diu: ara puc dir que començo a comprendre la meva vida. I això és una cosa que m'agrada molt d'aquest text. És un personatge que sempre està buscant. El nostre entorn existeix així i així ha de ser, però sempre cal absorbir les coses que canvien i d'aquesta manera també és una oda, un himne al canvi, perquè cal adaptar les informacions que varien al voltant d'un mateix.

-Després d'Orlando, tens pensat fer un altre muntatge sobre alguna obra literària?

-És estrany en mi però estic treballant sobre Macbeth i Hamlet. Fa molt temps que no treballo sobre obres de teatre. Després de Rouge décanté he vist molts personatges que no són acceptats en la nostra societat, més o menys el mateix que passava a Hamlet i Macbeth. D'una manera nova, amb música, amb vídeo, repensarem aquests textos. També en col·laboració amb Tom Lanoye, que escriurà, reescriurà el text de Hamlet. Després treballaré no sobre cap text ni cap novel·la, sinó sobre un baix relleu, una obra plàstica d'un escultor flamenc, Jeff Lambeaux, que ha creat una obra que s'anomena Les passions humanes. És una peça artística increïble, que no s'ha vist mai, no l'ha vista ningú, perquè és dins un espai tancat amb pany i clau. Crec que centrant-me en això podrem explicar la història de Bèlgica. Espero que Bèlgica encara continuï existint.

Amb ganes esperem aquestes noves propostes d'un dels creadors europeus més interessants. De moment, MCBTH s'ha estrenat el 26 de setembre al Bourlaschouwburg d'Anvers i Hamlet vs Hamlet s'estrenarà el 19 de març al Stadsschouwburg d'Amsterdam.


Us deixo a continuació reportatges d'obres anteriors. Ja veureu que és molt interessant.