Orson surt, perseguit per un ós

Teatre

informació obra


Direcció:
Gerard Vázquez
Intèrprets:
Oscar Bosch, Ramon Canals, Eduard Doncos, Xus Estruch, Toni Forteza, Ramon Hernàndez, Eva Lluch, Carles Pulido
Vestuari:
Teatre Gaudí, Veus Humanes
Escenografia:
Dani Gener
Il·luminació:
Dani Gener
Companyia:
Phoenix Dance Theatre
Coreografia:
Itzik Galili
Sinopsi:

Amb Orson surt, perseguit per un ós hem volgut commemorar el centenari del naixement d’Orson Welles (1915-1985), fent nostre un dels seus temes recurrents: allò que és fals, el frau, la impostura, l’engany com a font de valor artístic.

Sereu, doncs, enganyats, entabanats, ensarronats, tot i que amablement, això sí, i amb la pretensió d’entretenir-vos, que era una de les prioritats artístiques de l’Orson.

I també us proposarem una combinació gens habitual en un escenari: el teatre i el ràdio teatre. Com a part de l’espectacle, assistireu a la recreació en viu de la famosa emissió radiofònica de La guerra dels móns, que va dirigir i protagonitzar l’Orson Welles l’any 1938.

Tot al voltant del frau i la màgia de la mà del nostre personatge, que a més d’actor, director de teatre i cinema, guionista, artista de personalitat descomunal i tantes coses més, també va ser mag des de petit.

Crítica: Orson surt, perseguit per un ós

18/04/2016

Tota mentida té una part que és veritat

per Jordi Bordes

Gerard Vázquez li agrada jugar amb elements històrics. Ho va fer a Uuuh! (TNC, 2006) però també molt més recentment a Fang a les costelles. Ara, construeix ua història fictícia aprofitant el gust per la falsedat d'Orson Welles. En una olla hi posa, el gust per la màgia del director, la sorprenent biografia del personatge i l'exitència d'una parella barcelonina en un hotel de Nova York en circumstàncies sospitoses. Tot junt i ben sacsejat és aquest Orson surt... La peça es transforma en una curiosa manera de conèixeer més sobre la idiosincràdia d'Orson welles, però sobretot per donar voltes a l'entorn del que és l'art de falsificar. El crític d'art Ricard Mas el va lloar en una exposició al Museu d'Ärt de Sabadell fa una colla d'anys. I és que, el frau també té quasi tant enginy com la veritat. i en la mentida s'amaguen grans dosis de veritat. (De la mateixa manera que en la mentida hi ha molt engany, conscient o no).

Aquest nou treball de la companyia Veus humanes permet veure el treball de ràdio teatre, tot i que, lamentablement no han trobat manera d'incloure un "sorollista" en la seva nòmina d'actors que ajudés a fer copmpendre que el que senten les oïdes, sovint, és un engany. Ara, els efectes sonors es tiren des de pistes gravades. Un altre dels mèrits de l'obra és recuperar Xus Estruch a l'escena, en un paper tant histriònic com cínic i divertit.  En els actors n hi ha una veriutat a representar, tot i que s'hagi construït la peça a partir de fets històrics. Però ha interessat més aprofitar el llibret per trufar-ho de referències als gustos i excentricitats d'Orson Welles. Per cert, Josep MariaPou i l'especialista Esteve Riambau ja van construir un fosc biopic a Su seguro servidor (Romea, 2008).

Trivial