Amb el desglaç de l’hivern i l’arribada de la primavera, diferents viles i pobles de tot el Pirineu celebren les festes de l’ós. Una celebració que simbolitza com l’ós surt de la seva hibernació i torna a fer estralls entre la població. Ara aquests ferotges animals, s’han convertit en titelles gegants que empastifen i tiren per terra tot el que se’ls posa per davant. Una colla de caçadors els perseguirà per impedir-ho.
L'ós, l'animal ferotge que té un lloc destacat en l'imaginari popular, és el motiu d'aquest espectacle que s'inspira en les festes tradicionals pirinenques. Unes festes que celebren l'arribada de la primavera: l'ós surt aleshores del seu període d'hibernació i recomença el cicle vital. La tria del motiu és sens dubte un gran encert. La resta d'elements sumen per aconseguir un gran espectacle d'animació. La confecció de les quatre bèsties respon per igual a criteris estètics, a solucions pràctiques de mobilitat i a la necessària espectacularitat del monstre. Com si es tractés d'un antic ritual, el mestre de la cerimònia ungeix els portadors de la gran màscara. Un a un, els oficiants s'emmascaren mentre assumeixen la nova personalitat. La percussió que anunciava l'inici de l'espectacle es torna ara més bàsica: fusta sobre fusta. Comença l'evolució de les feres per l'entramat urbà escampant, a tort i a dret, un xic de caos primigeni. Causen espant entre els menuts, provoquen, empaiten i emmascaren als grans. Ballen en les placetes i els encreuaments. L'estranya processó arriba a la Plaça de l'Ajuntament on les feres enceten una dansa final. L'ós ha estat abatut. Ja els menuts somriuen i els altres s'expliquen les incidències del recorregut: el ritual, que hom sap merament estètic, ha complert, ni que sigui mínimament, la seva funció de catarsi.