Out of Context - for Pina

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Elie Tass, Emile Josse, Hyo Seung Ye, Kaori Ito, Mathieu Desseigne Ravel, Mélanie Lomoff, Romeu Runa, Rosalba Torres Guerrero, Ross McCormack
Coreografia:
Elie Tass, Emile Josse, Hyo Seung Ye, Kaori Ito, Mathieu Desseigne Ravel, Mélanie Lomoff, Romeu Runa, Rosalba Torres Guerrero, Ross McCormack
Il·luminació:
Carlo Bourguignon
So:
Sam Serruys
Direcció Musical:
Sam Serruys
Vestuari:
Dorine Demuynck
Producció:
Les ballets C de la B
Direcció:
Marcel Tomàs
Autoria:
Marcel Tomàs
Sinopsi:

Inquiet, brillant i obsessionat amb què els ballarins pensin amb el seu cos. El coreògraf belga Alain Platel, un dels grans referents dels llenguatges coreogràfics més contemporanis, trencadors i transversals, continua cercant un moviment connectat a l’inconscient. Un llenguatge que inclou espasmes, tics i convulsions. Out of Context –un subtil homenatge a Pina Bausch i el seu concepte de la dansa teatre– és la lluita entre l’home i l’animal, l’individu i la comunitat. Un viatge pel camí de la memòria, una mena de ritual a la recerca de les arrels de la història i la infantesa. Un espectacle mític que només es representa una vegada a l’any.

Crítica: Out of Context - for Pina

06/11/2017

Trencant codis

per Montse Otzet

Una de les particulars del muntatge és que l’obra, estrenada el 2010, només es representa un cop a l’any en ciutats diferents; una altra, és que malgrat el For Pina que apareix en el títol, no és un espectacle que parla de Pina Bausch, sinó un homenatge a la coreògrafa alemanya, perquè en temps de creació de la peça de Platel, Pina va morir.

La primera part del títol, Out of context, ho diu tot del contingut de l’espectacle:  fora de context. És a dir, no hi ha un sentit precís. No hi ha un discurs concret, ni un concepte clar i definit.

De totes maneres, una cosa es percep en el contingut de l’obra, i és que parla de la humanitat. Una narració que arriba a través d’uns cossos que defineixen idees que les paraules no poden explicar. Uns cossos propietat d’uns intèrprets fora de sèrie que, a més de tenir uns físics molt particulars i atraients, són capaços d’extreure un cabal de moviments que no estan inscrits en cap codi de dansa, sinó que apareixen d’uns artistes lliures de llenguatges establers i que cuiden tant el petit gest com moviments impossibles portats al límit.

L’obra s’inicia quan vuit persones s’aixequen de la platea  pugen a l’escenari i progressivament es despullen i es cobreixen amb unes mantes de color taronja. En l’espai que els envolta tan sols hi ha uns micròfons que esperen ser utilitzats pels intèrprets com extensió de les seves veus i com generadors d’infinitat de sorolls ambientals.  Tics, contorsions, espasmes ens traslladen a un món animal. Els cossos s’observen, s’ensumen, es llepen, marquen terreny, gemeguen...fins que tot aquest bestiari esdevé humà i ofereix un show estripat, enginyós i divertit on cada intèrpret té el seu moment de glòria.

Al ritme d’un encertat còctel musical format per melodies de Bach, Vivaldi, cançons líriques i un rosari de músiques pop, els ballarins es llencen a moure’s  com si estiguessin en  una discoteca. Cadascun va a la seva bola, desinhibits de qualsevol sentit del ridícul i oferint una generositat de gestos tan aparentment estúpids com altres que fan referència a  obres de ballet clàssic, per citar algun exemple.  Sens dubte aquests quaranta-cinc minuts són el millor de l’espectacle que tanca el cercle tornant al món primitiu de l’inici. Però l’aparició d’una parella amb un nen petit en braços creuant l’escenari  ens retorna i situa en el món humà, amb tot el bo i dolent que engloba.

El punt final arriba quan els intèrprets es vesteixen i es fonen entre el públic, com a part d’aquesta humanitat que comparteix una excel·lent proposta escènica.