Paloma de parque

Teatre

informació obra


Creació:
Clara Ingold
Sinopsi:

Text teatral que, emparat en el format de l’stand-up, tracta sobre l’autodestrucció en la qual estem immersos com a individus i com a societat. A partir d’anècdotes i vivències, exposa els problemes d’una generació ―la seva― que ens incumbeixen a tots. A través de monòlegs i actuacions musicals, reflexiona amb ironia, autoparòdia i humor absurd, sobre l’autoboicot, les relacions, el cànon estètic, el fet de ser dona… Un combinat enginyós que agermana celebració i lamentació, alegria i tristesa, principi i final, humor i crítica, comèdia i drama.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Paloma de parque

09/09/2024

A mi també em molesten les calces d'encaix

per Alba Cuenca Sánchez

Paloma de parque és un stand up comedy amb perspectiva femenina i feminista, que no dirigida exclusivament a dones. Totes i tots estem acostumats a veure monòlegs sobre collons, penis o ereccions, però no tant sobre la depilació del cony, la incomoditat del tanga, la influència de la pornografia o la dependència emocional. Temes compartits per totes, encara que la major part de les vegades només es tractin en cercles d'intimitat femenina. Trencar el sostre de vidre també és posar aquestes qüestions al centre encara que sigui a cop de rialla. Perquè entre broma i broma, la veritat ressona. I perquè en el món de l'humor, les dones (també) són minoria.

En aquest espectacle Ingold combina diverses disciplines. Parla, canta (val a dir que amb alguns problemes de so que fan que a vegades no s'entenguin bé les lletres), interpreta diversos personatges i fins i tot manipula titelles. L'artista juga a l'humor estripat, i tot que en alguns moments abusa de la sobreactuació, ho compensa amb l'honestedat amb què es mostra a si mateixa i a les seves contradiccions. Perquè les creences feministes xoquen amb comportaments heretats i adquirits que portem molt a dins: l'addició al romanticisme, les inseguretats, la submissió. Com diu a la funció, tothom té el seu paquet de traumes transferits. Hi ha qui els guarda, hi ha qui els treu a passejar i hi ha qui els utilitza per fer-ne espectacles. Si aixecar tu sola una platea ja és difícil, encara ho és més quan exposes les teves pròpies vulnerabilitats i te'n rius. Ingold no només s'hi atreveix, sinó que aconsegueix que la platea les coregi amb ella.

En un món sobresaturat, Rigoberta Bandini vol ser una perra i Clara Ingold una paloma de parque. Perquè una vida sense preocupacions aparents sembla un oasi davant de l'ansietat dels nostres dies. "Sin embargo soy humana y me he quedado aquí encerrada, componiendo cancioncillas sin parar", diu la Bandini. Ja que hi som, creen, riem, compartim les nostres penes i intentem passar una bona estona.