Àvies científiques filosofen en una mena de cafè improvisat. La proposta de Xesca Salvà i Marc Villanueva trenca amb el tòpic que, l'accés al món professional de la ciència és de fa 4 does. tot i que, encara avui, hi ha una preponderància d'alumnes masculins per sobre de les alumnes femenines en carreres d'enginyeria i ciència basica, el muntatge ensenya com ja fa dècades que van anar-hi accedint les dones i que hi han treballat i han anat incorporant un coneixement que segueix sent opac per a mentalitats de lletres.
En una posada en escena a partir de les reflexions i descobriments de la biòloga nord-americana Lynn Margulis.(1938-2011) es cooencta amb les biòlogues Montserrat Garcia, Isabel López i Carmen Mediano que descriuen com han conviscut amb la ciència i la vida personal. El públic envolta un espai indeterminat que es va transformant amb l'entrada de clapes de gespa. ensenyant com, durant l'estona de conversa, es modifiquen els microorganismes de l'espai. La gespa va ocupant tota la taula i es projecten el que capta en viu un microscopi. tot és viu i es mou, als peus de tothom, sense que ens sigui perceptible. I les biólogues s'apassionen amb les preguntes sobre la vida. La personal, la humana, la universal. Es formulen preguntes com si fos un joc de taula discursiu (recorda el dispositiu de Marc Villanueva a El candidato) i, cap al final, ballen amb la intensitat que ho farien les seves nétes. Generoses, divertides, vitals. Xesca Salvà va ampliant el seu àmbit de creació si va començar amb el treball de +Cases (que encara roda, i que enguany ha creat una versió per a canalla al TNT), l'any passat van construir un espectacle immeriu sobre el feixisme a Frank. Ara incorpora els testimonis reals i les situa al centre d'un dispositiu visual que es va desplegant fins a la catarsi final (que a, la sessió de tarda de TNT, no va acabar de produir-se, finalment).
La cosmovisó analítica de la ciència de les tres biòlogues els fa relativitzar el comportament humà. Les posiciona davant del món i troben respostes a partir de l'observació de, per exemple, els microorganismes. Tot guarda una relació, tot pot ser una ensenyança si se sap veure amb els ulls sense prejudicis I l'antropocentrisme ens distancia d'aquesta mirada, insinuen. és molt convenient que ho fdacin tres dones grans. Perquè la tendència és pensar que noés hi ha homes científics i que,m en tot cas, l'accés de les dones al món de ciències és relativament reent. Les tres amigues ens demostrenque estem en un error. I aixi, podem disposar-nos a escoltar i aprendre del seu petit (i alhora inabastable) univers.
