La protagonista d’aquest espectacle podria ser Raquel Meller. O potser Janis Joplin, la performer Marina Abramović, la coreògrafa Pina Bausch o la mateixa Rosalia. És, en tot cas, una artista del segle XXI, aquella el nom de la qual figura en primera posició a tots els anuncis i cartells. En repassarem l’existència, reconstruïda o potser desconstruïda en diverses versions de si mateixa que corresponen a diferents generacions: una jove actriu de talent, una música consagrada, una ballarina retirada, un assistent de direcció que voldria ser actor, la gran diva… Elles ens parlen, en un seguit de quadres escènics, de l’art, de la transgressió, de l’espectacle. Perquè la revista és transgressió, és posar dalt de l’escenari experiències humanes que trenquen els patrons acceptats per la societat. És l’única manera de fer front a un sistema que fagocita la dissidència i concedeix al mercat el poder d’atorgar valor o no a les creacions culturals. Potser ens cal un sistema nou, i potser només el podrem generar mitjançant la transgressió, l’especialitat de la revista. Només una artista com aquesta vedet que veurem en escena és capaç d’imaginar-se un camí propi, desafiant el que és convencional i conegut des de la mera inconsciència.
Amb aquest esperit, aquest espectacle fa reviure a l’escenari un món de somnis impossibles, un món de fum i de llautó brillant que pren la forma d’un teatre enderrocat, abandonat, venut, comprat i reconquerit per la ciutat, un espai des del qual preguntar-se què és avui la revista i de quina manera el seu poder de transgressió ens pot salvar de la barbàrie.
S’ho pregunten els integrants de LAminimAL Teatre, un col·lectiu escènic nascut el 2010 a la Sala Beckett que ha produït fins ara espectacles com El suïcidi de l’elefant hipotecat (2012) i La supervivència de les lluernes (2014), totes dues de Daniela De Vecchi, o Els Reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth, d’Albert Pijuan, estrenat al Festival de Teatre Indie de Barcelona 2019, entre molts d’altres. Ara produeixen un espectacle que forma part de la programació del Teatre Arnau Itinerant 2021.
L’Arnau Itinerant és un teatre nòmada, gestionat de manera comunitària, que busca generar una cultura escènica popular i de base. Amb tres anys d’existència, el teatre ha impulsat un seguit de projectes interdisciplinaris entre els quals hi ha espectacles, teatre al carrer, jornades de reflexió o intervencions artístiques. Totes aquestes activitats tenen un eix en comú: la reivindicació de la cultura a través de la memòria, la comunitat i les arts escèniques.
