Pastorets superestel

informació obra



Intèrprets:
Gerard Flores, Alba Galimany, Jaume Garcia-Arija, Maties Gimeno , Alfredo Izquierdo, Marc Miramunt, Alícia Olivé, Roc Olivé, Esther Pérez-Ferrer, Maria Agustina Solé, Marco D'Agostin
Autoria:
Ricard Reguant
Vestuari:
Jose Carrasco
Coreografia:
Esther Pérez, Marco D'Agostin
Composició musical:
Toni Olivé
Producció:
Jove Teatre Regina
Companyia:
Companyia La Trepa
Sinopsi:

Pastorets Superestel és una obra original i entretinguda, alhora que tradicional. Les peripècies dels pastors que volen arribar a Betlem, transcorren entre balls i cançons que remarquen la ingenuïtat de la història de l’enfrontament entre el bé i el mal (pastors i dimonis ) sense falses estridències.

 

En aquests "Pastorets” trobem un paral·lelisme entre la parella formada per la Verge Maria i Sant Josep i una parella d’immigrants de l’època actual , que es veuen obligats a refugiar-se al metro la Nit de Nadal. 

Allí, per passar l’estona, els hi expliquen la història d’un pastors molt simpàtics que van viure a Betlem fa més de dos mil anys...Els pastors protagonistes són un noi i una noia que es veuen perseguits per uns dimonis molts "marxosos” i "rockers” , mentre reben l’ajut de l’àngel Sant Miquel.

Amb un repartiment que inclou 12 actors en escena, esdevé un espectacle idoni per a aquestes dates tan especials de l’any. Un clàssic de la programació nadalenca del Regina, que generació rere generació ( ja porta més de 17 temporades essent programada en aquesta sala) va aconseguint sumar nous "fans". No us el perdeu!

A partir de 4 anys.

Crítica: Pastorets superestel

09/12/2016

Un pont entre la contemporaneïtat i dos mil anys enrere

per Andreu Sotorra

Es diuen Pastorets, però la versió que ha reposat la companyia La Trepa, extreta del seu repertori i que té com a autor Ricard Reguant, n'agafa els trets més importants per fer-ne una història nova que faci de pont entre la contemporaneïtat i dos milers d'anys enrere.

Els elements del present hi són representats per una parella d'immigrants que es refugien al metro a punt de tenir una criatura, per una ballarina de claqué que para el barret en un dels passadissos del mateix metro i per alguns ciutadans que van i vénen atrafegats per sota els túnels.

Els elements fantàstics hi són representats, esclar, per la tropa de dimonis, el manaies Gran Tronera, el seu ajudant Forques i una colla de galifardeus amb cua, banyes i forca.

Els elements històrics i populars hi són representats pels pastorets de temps passats, per la gent que els envolta i per les situacions que la llegenda els atribueix.

Tres puntals dramatúrgics que tenen l'objectiu de comptar amb el que presumptament coneixen per tradició els espectadors, o el que fins ara coneixien, i que la companyia regenera i reactiva al seu gust en un musical que destaca, sobretot, per la trempera del cos de dimonis, que provoquen algunes corredisses, alguna histèria col·lectiva de la platea i que en algun moment la parella Gran Tronera i Forques converteixen en número de clowns. (...)