“Qui no ha fet
els Pastorets no en sap, de fer teatre”. Ho va afirmar Ricard Reguant, autor de Pastorets Superestels, en la xerrada postfunció del dia de l’Autor. Com cada any des de en fa 19, La Trepa representa al Jove Teatre Regina aquesta versió divertida i
irònica del clàssic català. (Així, doncs,
podem afirmar que en saben molt, de fer teatre.) Els espectacles dedicats també
(no només) al públic infantil se sap si han agradat perquè els nens no
enganyen. O riuen, o badallen, o se’n volen anar. I aquí no només
van riure sinó que molts es van quedar a la xerrada amb els autors del text (Reguant) i la música (Toni Olivé). I es van portar
molt bé.
L’obra és en
constant actualització. Se’ns presenta una parella, pobre, sense un duro, que baixa del
poble a Barcelona per anar al metge (ella està a punt de parir) i es queda
penjada a la gran ciutat, disposada a passar la nit al metro. Uns pastorets
urbans els faran companyia i un àngel igualment urbanita els explicarà una història que, ves per on, és
molt semblant a la seva.
L’obra, un viatge pels
inferns i pel món cap a Judea, transcorre amb ritme, entre les rialles dels més
petits i les cançons, sovint picades d’ull a l’actualitat, són també una
tortura per a Tronera, el cap dels dimonis, que reconeix que no suporta la música pop ni el Justin Bieber!!! Les trapelleries
maquinades entre les calderes dels inferns no arribaran mai a bon port perquè
la Toia i el Cigronet sempre se sortiran amb la seva deixant amb un pam de
nassos el Piula, el maldestre ajudant
diabòlic.
Hi ha coses que
els nens no entenen, ni falta que els fa. Diu el Reguant que quan van començar a fer els Pastorets l’actualitat
política farcia el text. Llavors qui pillava era el Fraga Iribarne i l’antiga
Alianza Popular. Els
nens, com si res; els pares i mares es feien un fart de riure extra. Ara, en una situació social ben
diferent a la dels darrers
anys 70, qui pilla és
la Colau. De bon rotllo, però: les referències a la Superilla del Poblenou o al
Bicing són anecdòtiques
i gens feridores.
Una
escenografia que juga amb un infern dibuixat i en ebullició gràcies a jocs de
llum (i de mans!), a fugides de l’escenari a la platea i efectes especials a
mida que arrenquen encara més riallades dels nens. Les coreografies i,sobretot, el domini dels
12 intèrprets que coincideixen a l’escenari, acaben de perfilar un espectacle
rodó que fa passar una bona estona amb aires nadalencs.
