Pensem. (Pausa). A la merda!

informació obra



Sinopsi:

Aquesta funció és una joguina escènica, una mena de pausa beckettiana, l’espai per aquietar el món trepidant i pensar. Pensar just el temps de pelar una mandarina, no fos cas que ens avorríssim. Què fem? Què passa? Per què em pegues? Jo què t’he fet? On m’amago? Som una nació? Som independents? On tirem la bomba? Si la terra ja es defectuosa, xata, clar que vivim oprimits, aixafats.

Dos actors i una actriu es multipliquen, inventen i imaginen. Acaben sent molts i diferents, ingenus i punyents, tendres i salvatges. Ensopeguen amb la seva realitat i intenten rebel·lar-se, enfotre-se’n i escapar o no. I ploren i riuen a la vegada. Potser cal un crit de llibertat absoluta i viure intensament. A la merda la vida!

Crítica: Pensem. (Pausa). A la merda!

18/03/2021

Pensem. (Pausa). A la merda!

per Josep Maria Viaplana

Vist el dissabte, 13 de març de 2021 al Teatre de Salt

Des de Samuel Beckett (al qual homenatgen els tres intèrprets en una aclucada d'ull durant l'espectacle) no veia un Teatre de l'Absurd tan fidel a l'esperit original i de tanta qualitat.

Tots tres intèrprets, la Carme González, el Miquel Marilach i el Manuel Dueso (que signa el text i la direcció també) estan en estat de gràcia. No deixen que el ritme de l'espectacle baixi ni un moment, passant en menys d'un segon d'un espai i un temps a un altre totalment diferent. I és clar, a uns altres protagonistes.

I és que a banda de si alguns gags poden o no ser considerats 'parides' dels mateixos participants, la càrrega de profunditat de molts dels seus sarcàstics comentaris i situacions, en ocasions sexuals, però sobretot polítics i socials, fan que sigui una bomba de rellotgeria per a desfer tòpics, introduir dubtes sobre com són les coses, i sobretot, de com som nosaltres, com a espècie.

No intentaré fer un argument. Aparentment no en hi ha. I en canvi explica tantes coses!

Com he dit al principi, Teatre de l'Absurd del bo, del que va sorgir al bell mig del segle XX com a crítica i desballestament de la societat burgesa, dels interessos i patrioterismes que van dur a la segona guerra mundial, i als tòpics i convencions socials.