Penso en Yu

Teatre

informació obra


Autoria:
Carole Fréchette
Traducció:
Elisabet Ràfols
Estrena:
Grec 2015
Direcció:
Imma Colomer
Intèrprets:
Pep Ferrer, Fina Rius, Mar Ulldemolins
Escenografia:
Max Glaenzel
Il·luminació:
Kiko Planas
Vídeo:
Joan Rodón
Vestuari:
Antonio Belart
Ajudantia de direcció:
Aina Tur
Companyia:
Joglars
Producció:
Joglars
Sinopsi:

De què serveix revoltar-se? Quin sentit té el sacrifici? Arriscar la vida per dir la veritat és necessari o no és més que un exercici d’ingenuïtat?

Aquestes són algunes preguntes que es fa la Madeleine, una canadenca que troba en un diari la història de Yu Dongyue, Lu Decheng i Yu Zhijian, tres joves de poc més de vint anys que, durant les manifestacions de l’any 1989, van ser detinguts per llançar ous plens de pintura contra el retrat gegantí de Mao Zedong que presideix la plaça de Tiananmen, a Beijing.

Obsessionada amb la història d’aquests tres joves, i en concret amb la de Yu Dongyue, Madeleine començarà a escriure-li mil i una vegades una carta que sempre esquinça, mentre reexamina la seva pròpia existència i comparteix les seves reflexions amb Lin, una jove xinesa a qui ajuda a preparar l’examen de francès, i Jerémie, un veí resignat que accepta la fatalitat de la seva vida i descarta la revolta.

La història amb majúscula i les històries personals d’uns éssers que fan front a la vida de maneres diverses conflueixen en un text escrit per convidar-nos a deixar de banda l’apatia i la indiferència davant el món que ens envolta.

Crítica: Penso en Yu

26/07/2015

Conseqüències de Tiananmen

per César López Rosell

Una interessant aproximació als esdeveniments de la plaça Tiananmen de Pequín, el 1989. A l’autora canadenca Carole Fréchette li va cridar l’atenció la notícia de l’alliberament del periodista xinès Yu Dongyue després de complir 17 anys de tancament per haver llançat pintura vermella sobre un retrat de Mao. El fet que el presoner polític hagués perdut la joventut i la salut mental entre barrots per un acte simplement simbòlic, la va incitar a qüestionar-se sobre el sentit del sacrifici i la revolta i a escriure Penso en Yu . 

 L’obra ha arribat a la Sala Beckett amb un intel·ligent muntatge d’Imma Colomer. En el relat, Madeleine (Fina Rius) encarna una exmilitant de l’activisme polític. Obsessionada per la història, arriba a desatendre les seves tasques quotidianes. A mesura que aprofundeix en la figura de Yu s’incrementa el seu enclaustrament, tan sols trencat per la irrupció a casa seva de Jérémie (Pep Ferrer), un ebenista traumatitzat pels problemes de la relació amb un fill que requereix una constant atenció mèdica, i la de Lin (Mar Ulldemolins), una jove immigrant xinesa que exigeix que la protagonista compleixi amb el seu compromís de donar-li classes de francès, vehicle imprescindible per adaptar-se a la seva nova vida al Quebec. 

La bona direcció de Colomer aconsegueix evitar el risc que la producció es quedi només en una denúncia documental. L’aparició dels dimonis interiors dels personatges i la confrontació de les seves problemàtiques personals amb les del periodista massacrat acaben creant moments d’angoixa i de tensió. Qüestions sobre la llibertat, les conseqüències de la rebel·lia, la soledat o el desarrelament comú dels personatges esquitxen la trama. 

 Rius exhibeix de manera convincent el perfil de la dona immersa en una crisi existencial i que recupera amb la història de Yu les motivacions per seguir implicant-se en les seves causes aparentment perdudes. Esplèndida Ulldemolins en la seva continguda caracterització dels subtils trets d’un personatge que vol deixar enrere un passat marcat per l’opressió. Ferrer completa, amb un notable desplegament dramàtic, el trio de protagonistes. 

 L’escenografia de Max Glaenzel, amb una bona utilització dels recursos audiovisuals, ajuda a situar aquesta aposta en la qual les reflexions de l’espectador davant l’allau d’idees exposades acaben desenvolupant un paper determinant. 


Trivial