Pep Guardiola, exentrenador del FC Barcelona, imparteix una conferència per a gent de negocis. És una conferència clandestina. Quina és la raó d'aquest secretisme?
Pep Talk és una ficció teatral protagonitzada per un dels millors entrenadors de la història del futbol. Pep Guardiola és un líder exemplar, un professional admirat i envejat arreu del món. I no només això: també és una bona persona, símbol d'educació i de perfecció. Quin és el secret? Fora de l’àmbit estrictament esportiu, en Pep explica, diserta i reflexiona sobre els punts bàsics de la seva manera de fer. Sobre una “cultura empresarial” que té molt a veure amb la cultura catalana. També parlarà d'altres qüestions que fins ara no havia gosat explicar en públic.
Per què potser en Pep no és tan diferent de la resta de mortals…
La nostra Champions particular (Cristina Clemente) o Beckenbauer (Jordi Casanovas) van demostrar que el teatre i el futbol no són tan irreconciliables com ens fan creure. Pep Garcia-Pascual, Alberto Ramos i Iban Beltran han fet un pas més i s’han atrevit amb un dels (quasi) herois nacionals: Pep Guardiola. Després de representar-se a Irlanda i Nova York, Pep Talk, una conferència de ficció impartida pel (suposat) noi de Santpedor, ha arribat a Catalunya.
Pep Garcia-Pascual es posa en la pell de l’actual entrenador del Bayern de Munich per demostrar que la filosofia Guardiola va molt més enllà del futbol. I que fins i tot pot aplicar-se al món dels negocis. Per ensenyar com convertir l’empresa en un heroi, el protagonista posa exemples de la història de Catalunya, com el setge de Barcelona de 1714 o els castellers. Uns exemples que, a Dublín i Nova York, van servir per ensenyar la manera de ser dels catalans. Malauradament, i a pesar d’haver optat (molt encertadament, per cert) per escriure les diapositives en alemany, el relat ens és massa proper. Tampoc ajuda que el protagonista sigui, com a mínim sobre el paper, una barreja del veritable Guardiola i el de ficció.
Per sort, l’humor fresc i ple de referències populars d’Alberto Ramos, redueix els efectes col·laterals de la falta de distància. També la posada en escena àgil,-tot i les òbvies limitacions d’un monòleg-, d’Iban Beltran. Però el punt fort de l’espectacle és, sens dubte, Pep Garcia-Pasqual, que aconsegueix posar-se el públic a la butxaca i construir un Guardiola diferent i ple de matisos.
