Perdón

Teatre

informació obra


Direcció:
Gadiel Sztryk, Andrés Caminos
Intèrprets:
Gadiel Sztryk, Andrés Caminos
Autoria:
Gadiel Sztryk, Andrés Caminos
Companyia:
Sutottos
Sinopsi:

El nou espectacle del duo Sutottos és una comèdia que pren com a eix el sentiment de culpabilitat, que és habitual en les relacions humanes. El retrobament de dos amics de la infància es transforma en una disputa permanent entre els seus egos, reclams del passat i frustracions del present. Tornar-se a veure treu a la llum manipulacions i misèries més profundes, en un intent constant per escapar-se dels lligams de la infància. El que va ser i ja no és, el que torna per ser diferent. Aquest sentiment de culpa no gaire agradable que moltes vegades provoca tensions i crispació també és una situació que pot ser hilarant, si es deixa en bones mans. I no hi ha millors mans per a l’humor que la dels Sutottos, el duo argentí que ha fet esclatar de riure tota l’Amèrica Llatina.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Perdón

13/03/2020

Clowns en bucle

per Jordi Bordes

Sutottos van divertir amb Inestable a La Villarroel fa unes setmanes. Ara hi tornen amb un altre quadre absurd: El dels adults que decideixen quedar-se en el seu món de la infància. Poc a afegir al que van proposar a l'anterior producció. Es nota, en tot cas, que és una peça molt més fresca, que encara els depara sorpreses (s'equivoquen amb el text i riuen dissimuladament a l'escena, el que provoca més riures al públic encara). S'ho passen bé, mantenen les ganes d'explicar-se i d'entretenir, com els Tricicle, per exemple (Hits està a les últimes funcions al Coliseum, si ho permet el coronavirus).

El punt de partida és tant infantil com genial. Què passaria si un amic de la infància truqués a un altre, tres dècades més tard, i el convoqués a una reunió per posar a prova el pla de tornar a estudiar primària? A la trobada, només seran dos (com els telèfons de Graham Bell,que reien els de Los Modernos i que més tard va derivar en el monòleg Quitapenas). Una mica com aquell La dona d'abans de Roland Schimmepfennig que es va fer a la Beckett el 2006 en un cicle específic. Potser la pega, encar,a d'aquest Perdón és que la ida aguanta un estona del muntatge, però acaba sonant massa repetida. Ells, poden ajuntar el que volen, de la manera més barroera, com l'escena de la guitarra engiponada sense manies i que s'accepta sense qüestionar-la. Però sonar a allargassar la peça és el pitjor dels perills. Perquè de l'entreteniment es pot passar a l'ensopiment amb fraccions de segon. és molt probable que mentre van rodant-la, apareguin nous gags (la solució definitiva seria entrar-li un tercer personatge) que permetin eliminar tot allò que flaira a repetit. En la comèdia la previsibilitat és un dels pitjors enemics. Ara, en general, la peça passa molt divertida, i permet imaginar una amistat de la infància bastant cafre.