Perhaps all the dragons. Horror vacui (#3)

Nous formats

informació obra


Text:
Kirsten Roosendaal, Yves Degryse, Bart Baele
Escenografia:
Berlin, Manu Siebens
Producció:
Berlin
Dramatúrgia:
Roberto Fratini
So:
Cristobal Saavedra
Sinopsi:

Trobem una sala presidida per una estranya taula rodona amb trenta pantalles. En cadascuna, l’espectador hi trobarà un rostre: trenta històries diferents, trenta monòlegs filmats units per la teoria dels sis graus de separació. 

L’espectador seguirà atent les històries de les pantalles: un pianista s’adona que ha assajat el concert equivocat, un neurocirurgià canvia el cap i el cos de dos micos vius, un dia a la vida d’un hikikomori; temes d’aquesta instal·lació de format revolucionari, una proposta multidisciplinària i portàtil de la companyia belga Berlin, avesada a sorprendre amb peces que integren tecnologia i sentiment.

Crítica: Perhaps all the dragons. Horror vacui (#3)

22/11/2015

Genial maquinària d'històries en xarxa amb preguntes insistents

per Jordi Bordes

Sembla que la tesi de l'espectacle de la companyia de Brussel·les, Berlín, és demostrar que tota la humanitat es pot considerar veïna de qualsevol altre; només perseguint cinc graus intermitjos. L'aparell tecnològic té la matèria de la fusta que el fa artesà i un dispositiu de 30 pantalles que evoquen unes altres tantes històries per a 30 espectadors privilegiats. Es dibuixen uns camins que semblen molt capriciosos però que responen a la trama (que té tant d'enginyosa com també de tramposa, perquè forcen la coincidència) i fan que l'espcador transiti davant dels personatges que narren capítols icreïbles de la vida, amb una evident lectura moral. El resultat, sense arribar a demostrar que la tesi dels sis graus és certa (tot i que es dóna per creguda amb la rotundat que s'explica), explora preguntes comprmeses: La vida i la mort la certifica el cor o el cervell? Si es trasplanta un cor d'un mico A a un altre, el B, quin és el mico A i quin el B? Si un doblador de Bugs Bunny desperta només quan se li interroga com al conill descarat, és que la seva consciència és la del personatge de ficció o del cos humà que li rega el cervell? És covard l'ofici de franctirador o exigeix una autonomia i responsabilitat incomparables? La vida adulta es defineix per l'ofici i no tant per les relacions emocionals amb parella i fills? Tot un viatge que explora, er múltiples viaranys però que insisteix en un espai íntim que es descobrirà un paisatge interior. Honestos, ensenyen què és trampa i què és cartró.