Si bé fa temps que roden pel món, fins a aquesta edició del
Temporada Alta, per a la majoria de nosaltres encara eren uns desconeguts. Però
mai no és tard quan l’ocasió arriba –diuen–, i en aquest cas és ben cert,
perquè els espectacles del col·lectiu belga Berlin –fundat el 2003 per Bart
Baele, Yves Degryse i Caroline Rochlitz– són realment diferents de la majoria
de propostes que solen presentar-se en cicles al voltant de la creació
contemporània o de noves tendències. D’entrada, davant nostre no hi haurà un
escenari, ni accions a temps real, ni tan sols actors o actrius als quals
sentir l’alè, perquè es tracta d’una trobada virtual.
Estrenada el 2013 –quan la companyia celebrava els seus deu
anys– Perhaps all de dragons va
constituir un èxit que afermava la solidesa d’aquest grup multidisciplinari que
es planteja les seves propostes com una investigació. A partir d’una pregunta concreta
s’inicia un procés de recerca que desencadena un exhaustiu treball documental el
qual rebrà forma definitiva a Anvers, on el grup té la seu.
Trenta pantalles disposades i unides al voltant d’una taula
circular configuren un fabulós esquelet de fusta que, per uns instants, ens fa
sentir com Jonàs al ventre de la balena. Cadascú tria la seva cadira, s’asseu i
escolta la història que l’atzar li ha deparat. Aquesta ens conduirà a una altra
–indicada dins el sobre que trobarem a la primera taula–, i així fins a
completar el cicle dels sis graus que suposadament ens separen d’una altra
persona, desconeguda i ubicada en qualsevol racó del planeta. Són sis relats
independents que configuren una ruta predeterminada, gravats i preparats pels
seus realitzadors amb tota cura de detalls i una intencionalitat clara d’acord
amb la teoria que sostenen. Hi podem sentir les reflexions d’una mezzosoprano
especialista en Carmen, l’explicació
del guàrdia d’una presó ugandesa, la rocambolesca història d’un galerista i
falsificador de quadres o les queixes de l’home que va salvar el món de la
tercera guerra mundial... Sis rostres que, de sobte, deixen de mirar-nos per
posar-se a dialogar amb el personatge de la pantalla veïna o que callen tots
alhora sorpresos pel crit d’un nen. Sis faules que contenen, però, la baula
amagada, gairebé inapercebuda –una carta o una medalla, un nom...– que la
connectarà amb la següent fins a constituir una xarxa sensacionalment ben
travada.
