Personne és una peça de creació amb una posada en escena nova que neix a partir del taller de l’últim curs d’interpretació en teatre físic de l’ESAD de l’Institut del Teatre, presentat el desembre de 2013 al Teatre Alegria de Terrassa sota el títol Si és que sóc jo i no sóc jo.
Personne és una peça delicada que no vol explicar el que Beckett ja descriu en les seves novel·les, sinó que transita pel seu univers, que escolta les seves paraules, les integra en el cos i les transforma en dansa, moviment i teatre físic.
Sobre Personne
El procés creatiu de Personne està marcat per la confluència entre dos universos. Per una banda, el món de Beckett. No el del teatre, sinó el de les primeres novel·les, el lloc d’on pràcticament sorgeix tot el seu imaginari teatral posterior. En aquest cas, la inspiració ha vingut de les novel·les Molloy, Malone Mor i L’Innombrable. I per altra banda, l’univers inacabable del cos. El mètode de treball ha sigut l’exploració i la investigació amb i des del cos. L’objectiu: composar un paisatge de cossos en moviment. El cos, no com a eina per crear personatges a l’ús, sinó per construir éssers en constant canvi, capaços de transformar-se, suggerir i crear paisatges on l’aroma de Beckett estigui més present que les històries en si mateixes. Andrés Corchero
Un dels personatges relata en primera persona, dirigint-se al públic, la noia de la qual va enamorar-se. No recorda com es deia. Tampoc això és gaire important. A "Personne" la memòria és un esclat d'imatges que es transforma en joc corporal. Dóna vida a aquest vagabund Jordi Font Alonso. Aquest fragment sintetitza a la perfecció el joc dramàtic proposat per aquest grup, fruit del taller de l'últim curs d'interpretació en teatre físic de l'ESAD de l'Institut del Teatre, el treball col·lectiu i el mestratge coreogràfic d'Andrés Corchero. A partir d'alguns textos de l'anomenada "Trilogia" de Samuel Beckett es perfila aquell univers nihilista que posteriorment l'escriptor irlandès fixarà per al teatre. Les referència a "Tot esperant Godot" no són només conseqüència del dibuix escenogràfic i el magnífic treball actoral d'aquests agosarats, sinó més aviat el pròleg d'aquesta coreografia “sobre el no res”. No puc imaginar cosa més complexa de traduir en gest i moviment.
El cos no és contrari a l'esperit. O encara millor: és la seva part visible. I la coreografia no és altra cosa que el llenguatge a través del qual es manifesta. En un context hostil com el que ensenya aquesta obra, com ho podria ser en els espais quotidians de la vida de cadascú. L'eliminació dels elements formals, usual en Beckett, és una oportunitat única per a endinsar-nos en la fenomenologia de l'existència, no pas entesa com a mètode transcendental, sinó com experiència intuïtiva i evident de la pròpia condició. Una recerca del jo sobre la que es qüestiona durant tota la representació.
"Personne" és una creació d'alta intensitat interpretativa, un exercici brillant per portar al llenguatge del cos l'essència de la paraula, un desplegament inusual de capes de significat obert a la llibertat del públic i una aproximació singular a l'obra de Samuel Beckett. De moment només tres dies en cartell...