Peter&Pan Escalante - Cia. LaMaR

Familiar

informació obra


Sinopsi:

En Peter ha oblidat el seu passat. I el més greu: la seva infantesa. Darrere la finestra de l’habitació d’una residència d’ancians les estrelles han deixat de parpellejar. Ja no s’escolten els sons d’aquella fira. El cotó de sucre ha perdut el gust i la nòria ha deixat de girar... Però les finestres, quan te n’oblides, s’obren i deixen entrar ombres entremaliades com la d’en Pan, el xiquet etern, que es cola en els records d’en Peter enduent-se’l cap a Mai Més.

Recorda, mai tanquis la finestra. En Pan t’observa.

LaMaR, companyia teatral creada per l'empresa de distribució d'arts escèniques a+ Soluciones Culturales, va néixer el 2019 amb la intenció de ser un paraigua per a joves creadors i artistes consolidats. La seva labor va més enllà d'apadrinar projectes aliens interessants, materialitzant també idees pròpies al costat de dramaturgs, directors escènics, actors i altres professionals del sector teatral.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Peter&Pan Escalante - Cia. LaMaR

15/04/2024

Hiperbòlic i desenfocat Peter-(Pim)-Pan

per Jordi Bordes

Ambiciosa, amb una notable escenografia i una posada en escena que compta amb un repartiment que tant canta com interpreta instruments. Un joc que es podria comparar als darrers treballs de Dagoll Dagom (Maremar, L'alegria que passa). Però fent una adaptació del clàssic divertidament descabellada. Com els de La Rda Propduccions que fan adaptacions d'El vestit POP de l'emperador o Aladdín, en clau de pop-rock. 

El problema de l'adaptació és que oblida la brúixola, que obvia que el protagonista no vol deixar de ser un nen, amb enginy de supervivència. Aquesta adaptació llueix una constitució muscular i un relat d'amors platònics que difereix molt de la"original. Un altre problema és que la construcció dels personatges clàssics és poc creïble. Podrien jugar a fer evident que és una desmesurada mirada barroca. També sobta que, en la versió obliden acompanyar el públic.

La desproporció és d'una magnitud que, el més previsible, era que s'estavellessin artísticament. I, efectivament, patreixen alguns culs d'ampolla. Ara, la peça planba divertida sobretot per les batusses amb un divertit esbirro i un beneit Capità Garfi. De fet, la seva insígnia és un detall d'un bastó (que recorda al rínxol de Mr. Bo).