Balneari Maldà 1: La identitat

Musical

informació obra


Dramatúrgia:
Xavi Morató
Composició musical:
Llorenç González
Intèrprets:
Núria Cuyàs, Ricard Farré, Jordi Llovet, Laura Pau
Il·luminació:
Adrià Aubert
Coreografia:
Anna Romaní
Escenografia:
Enric Romaní
Direcció Musical:
Ariadna Cabiró
Direcció:
Adrià Aubert, Mario Gas
Producció:
Marina Marcos Aixalà
Companyia:
Diversos artistes, DA.TE Danza
Interpretació musical:
Ariadna Cabiró
Vestuari:
Maria Albadalejo
Autoria:
Roger Peña
Sinopsi:

Una de les grans novetats de la temporada 2015-2016 afecta la línia de Cabaret dels dilluns al Maldà. La companyia Els Pirates Teatre, amb un bon grapat de convidats, us proposa un espectacle de Cabaret musical, poètic, acrobàtic, polític, humorístic, coreogràfic, que cada 3 mesos, protagonitzarà un tema que transcendeix l'actualitat.

Aquest Balneari Maldà ironitza sobre la identitat.

Crítica: Balneari Maldà 1: La identitat

21/10/2015

Al pot petit hi ha la bona confitura

per Andreu Sotorra

L'espectacle s'ha programat només en funcions de dilluns, potser perquè en el pot petit hi ha la bona confitura. Però la seva consistència el fa recomanable perquè ocupi, en un altre moment, un calendari de temporada estable. El projecte consta de tres parts: 'La identitat' (la que ara s'ha estrenat), 'L'educació' i 'El poder'. Cada part es representarà durant un trimestre, amb repartiments diferents, i el guió l'han elaborat a sis mans, Adrià Aubert, Xavi Morató i Anna Maria Ricart.

La companyia Els Pirates Teatre parla d'haver-se inspirat en la línia de la sèrie anglesa de televisió, 'Monty Python’s Flying Circus', creada pels Monty Python, que es va emetre entre el 1969 i el 1974 i que tenia una estructura de gags, peces breus, humor i absurd, amb punxades de crítica social.

Si tenim en compte que la majoria d'integrants d'Els Pirates Teatre, en aquella època del segle passat, o bé no hi eren o, a tot estirar, encara eren al bressol, admetem el mite històric però advertim que aquest 'Balneari Maldà' té personalitat pròpia, identitat —com el títol índica— encara més pròpia i que s'inscriu de ple en una creació que beu de les fonts, diria jo, d'un altre mite molt més personal: el de la infància perduda i l'adolescència deixada enrere.

Dit això, només cal afegir que la proposta és un divertimento de cap a peus, interpretat per la troupe amb bona obra i millor gràcia, que s'empara, per constatar allò que deia de la identitat pròpia i la tradició heretada, en l'escriptor Pere Calders, i aquí sí que em sembla veure-hi una intenció manllevada de l'estil de l'autor, amb peces breus, amb un toc de realisme màgic, de murrieria i de sorpresa final. (...)

Trivial