Piano Suite

Teatre

informació obra


Producció:
Teatro Necessario, Mattatoio Sospeso
Estrena:
Fira Tàrrega 2015
Direcció:
Mario Gumina, Juan Pablo Miranda
Intèrprets:
Leonardo Adorni, Jacopo Maria Bianchini, Marco Mannucci, Alessandro Mori
Dramatúrgia:
Carlo Susa
Escenografia:
Yurji Pevere
Companyia:
Chroma Teatre
Sinopsi:

Una unitat d’embargament té la missió d’endur-se el piano d’un músic que s’ha quedat a l’atur a causa de les retallades en els pressupostos culturals. El músic es fa fort a casa seva i els visitants han d’usar tècniques d’assalt de primera classe, a despit de tota mena de contingències imprevisibles que condueixen a un final superrealista. Un espectacle que combina el clown amb l’acrobàcia, la dansa vertical i la música en directe.

Crítica: Piano Suite

13/09/2015

Quan una escena no funciona gens en un festival, cal canviar-la o eliminar-la en els següents passis

per Jordi Bordes

Cap a on navega "Piano suite"? No sap escoltar la remor del públic? El seu aire fred davant dels gags que allaguen innecessàriament l'entrada del muntatge (si no marxa la gent a la plaça Sant Antoni és per la dificultat de mobilitat i pel convenciment que ja no s'atraparà res a bon lloc). Tot i que hagin fet l'esforç de traduir el text (que, evidentment, cal reconèixer l'esforç) no té sentiit aguantar-lo si no va enlloc. Al fons, la peça es limita a una sorpresa esperada (perquè ho insinua el títol) i a un treball de dansa vertical que diverteix i entreté (no arriba a ensopir gràcies a què, ara sí, no allarguen la coreografia; l'escapcen quan ja han completat totes les seves capacitats penjats a la corda). 

La trama parla d'uns particulars policies que atempten contra la intimitat i la integritat de la propietat privada per recuperar un deute amb Hisenda (que es revela abusiu). De fet, dansa vertical i polis i lladres remet a una acció còmica i lúdica a la Fira Mediterrània de l'any passat ("Wanted" dels eVenti Verticali). A "Piano suite" hi ha una reivindicació per a la cultura però la ridiculització fins a l'extrem inutilitza la tesi (que sona estranyíssima en un codi quasi grotesc, exagerat).

Sobta, per últim, que una companyia professional no sigui capaç de reaccionar i revisar un muntatge que es detecta distant del públic durant massa temps. En el tercer passi, encara les caigudes de ritme eren insalvables.