Pipa, el titella meravella

Familiar

informació obra


Producció:
La Puntual
Vestuari:
Therese Ramet
So:
Octavi Rumbau
Escenografia:
Néstor Navarro i Eugenia Susel (titelles), Edu Blanch (castellet)
Composició musical:
Albéniz, Bach, Ravel, Schubert
Sinopsi:

Un nou titella arriba a La Puntual per sorprendre i fer riure a tota la família. El seu nom és: PIPA, és de Barcelona, però com ha viatjat per tot el món és una mica de tot arreu. En els seus viatges ha aprés jocs i bromes d'altres titelles il·lustres. El que no sap és que aquí s'enamorarà de la Nina, i que per fer-se el primer petò hauran de superar les vicissituds de la vida moderna.

Una esbojarrada, sovint surrealista i tendre comèdia de titelles.

Crítica: Pipa, el titella meravella

19/05/2016

un conte de titelles dels d'"antes"

per Josep Maria Viaplana

Un deliciós conte, el de les aventures del Pipa, un titella de guant nascut a Barcelona, i d’un aspecte que ens recorda el titella català, que corre tota mena d’aventures, però en aquest cas, els gags i les situacions es situen en un art molt tradicional, arrelat en els senzills espectacles que fa decennis poblaven carrers i places arre: raigs d’aigua que esquitxen al públic, picades de mans dels titelles, garrotades, caigudes, persecucions… dracs que es fan amics dels nens i nenes, nens trapelles (per cert, amb mòbil, l’únic detall que ens retorna als nostres dies), pilotes que reboten d’un costat a l’altre, senyors rics i obesos que ho volen convertir tot en botifarres (inclosos els diners), i una delicada noia, que quan es troba el Pipa, s’hi enamora, i en menjar-se a petons tots dos, en surt al cap d’un temps un ‘Pipet’ petitó. No em dieu si no us recorda la ingenuïtat de temps passats!? A banda d’arguments, destacar sobretot el ritme incansable d’aquest conte, d’uns 40 minuts de durada, que atrapa petits i grans amb les seves trapelleries blanques (o gairebé).

Trivial