Piu-Piu

informació obra



Companyia:
Fes-t'ho com vulguis
Autor:
Xavier Basté
Direcció:
Xavier Basté
Escenografia:
Nona Umbert
Composició musical:
Marc Nalvaiz
Intèrprets:
Cristina Blanco
Sinopsi:

L’espectacle s’ambienta en l’entorn de la granja i se serveix de l’ou, la gallina, el gall i els pollets com a elements vertebradors per parlar del naixement, dels hàbits quotidians, de les parts del dia, de com som de diferents els uns dels altres, etc. Piu-Piu és un conte basat en la repetició, entenent que la reiteració i l’apel·lació als hàbits quotidians reforcen la gratifi cació dels més menuts i els ajuden a refermar expectatives.

Crítica: Piu-Piu

28/12/2013

Acollidora i tendra com una gallina ponicana

per Jordi Bordes

Una oportunitat per a batejar els més menuts, amb dignitat, en el teatre. Fes-t'ho com vulguis i Tutatis proposen una història ben senzilla, pròxima, de repeticions i amb alguna sorpresa com l'aparició dels pollets, després de la presentació del sol, el gall i la gallina ponicana. Tot és un joc que connecta gràcies a la sensibilitat a una mirada franca i expressiva de la intèrpret, sempre atenta dels més menuts que s'apropen i es desplacen per la moqueta de l'escenari. L'habilitat en la interpretació és saber dominar els gustos gens atemperats de les criatures, fer-les jugar sense que es desplacin en excès, evitar que hi hagi un mar de nens entre les flors i els pollets. Tot és tendre, suau, controlant l'atenció de la canalla. Hi ha un joc en el que fins i tot mares i pares deixaran endur-se. Com la de preguntar si hi ha algú dins de l'enèssim ou, deixar que la campana descobreixi un nou ou o es busquin objectes entre l'escenari. amb encert, treuen elements que esdevenen màgics. La sensibilitat dels pares permet que l'espectacle sigui un èxit: són els primers interessats a veure com la seva criatura es queda embadalida amb les flors que roden, el mar que es mou harmònic o la pluja d'estels anuncia que arriba un nou matí. 

Com si fos un joc, la peça planteja, a més de les parts del dia, la soledat del fill únic, les pors que aturen els pares, les ganes saludables de jugar i la diferència dels uns amb els altres. Un joc tendre que aconsegueix els seus objectius honestament, i amb molta intenció d'agradar als més petits. Recomanable.