Pla-Dur

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

L’Aurora treballa netejant pisos turístics. Li agrada fer bé la seva feina, fer net a fons. Però el contrarellotge de l’empresa pressiona, i les cervicals, i el salari mínim i la invisibilitat i la càrrega de les tasques que li queden per fer quan torni a casa i… comença a sentir un impuls irrefrenable que la duu a fer una petita acció que tindrà conseqüències d’una dimensió surrealista.
Pla-dur és una proposta que combina el cinema en directe i les arts escèniques i on entren en joc diversos elements: la precarietat laboral al sector turístic, les ciutats mediterrànies de l’especulació immobiliària, coreografies de visuals sinestèsics, miniatures i performers. El guió: una narració feminista construïda en directe a través d’una pantalla de tul que visibilitza, amaga i aglutina.

Crítica: Pla-Dur

27/09/2019

Massa fonaments, poca consis construct

per Jordi Bordes

El pladur és un element de la construcció que resol fàcil i barat però que no aguanta massa el pes ni les humitats. Aquest Pla-dur, en canvi, parteix de molt bones raons per a la denúncia i decideix que prengui forma de conte. Però en el teatre el que dóna consistència i coherència al muntatge és el conflicte i la contradicció dels personatges. I aquest Pla-Dur té molt fonaments però li falta consistència i coherència en les formes,lamentablement.

Aquest conte benintencionat vol atacar un grapat d’injustícies. Ho fa imaginant-se una revolta de les dones que es neguen a veure reduir el temps de neteja d’una habitació d’un hotel o d’un pis en funció dels diners que poden cobrar o de les estrelles que marquen els usuaris en l’aplicació de la immobiliària de torn.

La forma compta i molt en aquest muntatge en què tot es veu en directe. I sovint s’utilitza la fórmula del cinema live que es projecta en un tul. Potser la pega és que, a diferència del que feia Pep Tosar amb el mateix element (Federico García) el tul no separa personatges reals, amb les fantàstiques o poètiques. Pla-dur ensenya com grava a la manera de l’Agrupación Señor Serrano (Birdie), per exemple. (Per cert, el TNT va arencar amb un oníric Cold blood). Aquesta acció de gravació i projecció en directe a Pla-Dur queda, inexplicablement tapada per uns plafons, incomprensiblement.

Les protagonistes d’aquest conte, que aconsegueixen trencar una tendènca tecnològica i neoliberal que les esclavitzava, fan visible la seva injusticia atacant físicament els habitacles. Seria bo que aquesta voluntat de donar veu a aquestes demandes que clamen, sovint al desert, no se les tapi. Que la visió de l’acció en directe sigui contínuament a la vista. Per fer forat en un debat social és més útil mostrar empàticament les equivocacions dels ciutadans (revelant-se com a parts del problema) que revelar el camí diví de la Justícia (convertint la solució en un fet que ja portarà,potser, el destí).