Manel Dueso és un home de teatre complet. Actor i director de més de quaranta muntatges (entre ells, "La presa", de Conor McPherson), és també pedagog i dramaturg, autor de peces com "Estriptis", "Matem els homes" o "Fortuna accidental". El text de "Plató ha mort" va obtenir el premi de la crítica el 1996, i el desencís que retrata val per a temps de crisi com els nostres.
En aquesta revisió d’ara l’espectador és com si estigués en un bar de debò al costat dels personatges: un client i un cambrer que parlen com qui potser ha begut massa i només vol ser abraçat. Qui ha mort Plató?
El públic de Plató ha mort ha de tenir paciència. D'aquella del cambrer que aguanta amb rictus servicial el monòleg del borratxo habitual. Aquesta és exactament la situació: un client (Manel Dueso) i un jove cambrer esgotat que vol tancar (Dobrin Plamenov) a l'espai ideal, el bar del Romea.
Dueso, també autor, és qui desgrana records de família, presumeix d'experiència, té ínfules literàries i, entre cigarret i cigarret, demana copes amb beuratges diferents. El temps s'escola lentament, el ritme cau a la monotonia absoluta. I Plató? Doncs ni compareix ni se l'espera. Bé, sí, com a referència en parlar de la bellesa de les dones i en un somni que es tornarà malson. Perquè res és el que sembla, i no serà fins a un cop d'efecte final quan l'horror fa acte de presència i la sordidesa amara tot l'ambient.
Exercici interpretatiu superb de Dueso, rèplica correcta de Plamenov.