Plató ha mort

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Manel Dueso, Dobrin Plamenov
Il·luminació:
David Bofarull
So:
Bàrbara Granados
Autoria:
Guillem Clua
Direcció:
Elisenda Roca
Estrena:
Temporada Alta 2015, Temporada Alta 2015, Temporada Alta 2015
Sinopsi:

Manel Dueso és un home de teatre complet. Actor i director de més de quaranta muntatges (entre ells, "La presa", de Conor McPherson), és també pedagog i dramaturg, autor de peces com "Estriptis", "Matem els homes" o "Fortuna accidental". El text de "Plató ha mort" va obtenir el premi de la crítica el 1996, i el desencís que retrata val per a temps de crisi com els nostres.

En aquesta revisió d’ara l’espectador és com si estigués en un bar de debò al costat dels personatges: un client i un cambrer que parlen com qui potser ha begut massa i només vol ser abraçat. Qui ha mort Plató?

Crítica: Plató ha mort

15/11/2015

Notable exercici de perdedors, capcots en una barra de bar

per Jordi Bordes

Manuel Dueso ha recuperat el seu "Plató ha mort", ara, a la barra del bar del Romea (després d'haver-lo penjat al de La Planeta). Fa molt bé d'haver-lo repescat perquè aquesta relació malaltissa, misteriosa, d'una dependència insana encara té molt de ressò en la buidor quotidiana d'avui. 

El client fidel, que convida repetidament al cambrer, i li vol donar conversa és un defensor del platonisme. Creu que el món és una lectura imperfecta, una mala còpia del foc del món sensible de les idees original. La bellesa, amb una estranya poètica cruenta, és un dels motors de la relació i dels motius per seguir vivint per part d'aquest perdedor, que no s'entén per què no decideix dormir sol la mona i deixar d'empipar el cambrer. 

Les raons amagades de tanta insistència i nova ronda no es poden desvetllar en aquest paper: Però s'intueix una espera inútil, d'una tal Maria, que habitualment també feia barrila en aquell bar més aviat contradictori: Perquè les bones formes del cambrer contrasta amb el posat del client i la seva obsessió de suavitzar l'alcohol amb el fred dels glaçons. La frustació del protagonista és saber-se imperfecte i no ser capaç de trencar el seu rol, ni canviar les variable que el mantenen lligat de mans i de peus.

Trivial