Polònia, el musical

Musical

informació obra


Autoria:
Júlia Cot, Jaume Buixó, Pau Escribano, Toni Soler
Intèrprets:
Bruno Oro, Queco Novell, Agnès Busquets, Mireia Porta, Ivan Labanda, Xavi Serrano, Anna Bertran, David Olivares, Laura Aubert, Queralt Casasayas
Producció:
Minoria Absoluta
Sinopsi:

Polònia, el musical. La independència tenia un preu és l'adaptació teatral del programa televisiu de sàtira política Polònia. L'obra arrenca amb una cimera convocada pel president Artur Mas en un hotel, per tal de decidir el futur de Catalunya. 

L'espectacle, esquitxat de versions humorístiques de grans èxits musicals, combinarà la sàtira política habitual amb ingredients més teatrals i vodevilescos.

Crítica: Polònia, el musical

26/11/2014

Entreteniment i teatre

per Marc Sabater

Després de dos intents molt discutibles, la productora televisiva Minoria Absoluta sembla que l'ha encertat amb Polònia, el musical, una proposta que està a anys llum de la incoherent La Família Irreal i del fracàs de Magical History Club. Aquest cop, sí. Aquest cop, els de Toni Soler signen un espectacle que supera la categoria de simple xou de personatges televisius per endinsar-se en l'àmbit del teatre. Comercial, d'entreteniment, basat en la televisió... Sí, però teatre, al cap i a la fi. 

El principal artífex d'aquesta maduració, diguem-ne així, és Jordi Galceran. Excel·lent coneixedor dels mecanismes de la comèdia, Galceran ha agafat el material de la petita pantalla i n'ha engruixit els personatges, l'ha farcit de girs, hi ha posat bones dosis d'enginy, ha entrelligat les situacions i ha bastit una proposta que, sense renunciar a la seva essència d'entreteniment, és capaç d'agradar tant a aquells que volen simplement satisfer la seva megalomania televisiva com als que busquen quelcom una mica més elaborat. La peripècia tramada per l'autor deixa entreveure fins i tot un lleuger missatge sobre el moment que viu Catalunya a partir de la reunió a la qual el president Mas convoca els seus aliats en un hotel de Barcelona per comunicar-los la seva decisió de proclamar la independència.

En la bona impressió que provoca Polònia el musical hi juguen també d'altres factors. Començant per la bona feina de Xavier Ricart com a director, la tasca del qual ha consistit en arrossegar el conjunt cap al terreny del teatre, tot seguint els passos de l'autor. Com a expert coneixedor de les taules, a més, Ricart controla molt bé el material amb què treballa i treu tot el rendiment d'uns actors que inverteixen tones d'energia. En aquest aspecte cal destacar un Bruno Oro que assumeix sense por el paper de locomotora de l'espectacle i un Ivan Labanda que explota tota la seva saviesa musical per oferir el millor treball en aquest camp, a més d'una escena digna dels millors exponents del gènere. Tot plegat arrodonit amb una escenografia de Jordi Queralt que mereix figurar com l'aspecte més ben resolt de la producció. 

Polònia el musical és, definitivament, un bon espectacle. Sempre és agosarat fer prediccions, però segurament serà el muntatge de la temporada. Hi influirà la televisió, el teatre i, sobretot, una actualitat que es supera a si mateixa cada dia i que, de fet, fa que el Polònia sembli --o fins i tot sigui-- més seriós que la política real. 


Trivial