Pols

Dansa

informació obra


Intèrprets:
Laura Alcalà, Emma Riba
Interpretació musical:
Jordi Claret
Sinopsi:

‘Pols’ és l’exploració d’un fenomen corporal i estètic protagonitzat per un cos de cossos en constant diàleg que es comparteix com una escultura viva.

‘Pols’ és també un diàleg interdisciplinari que parteix de la dansa i s’expandeix a altres llenguatges com la fotografia, les arts visuals i la música.

Crítica: Pols

01/12/2019

Inquietant viatge de l'embrió a la consciència

per Jordi Bordes

L'exercici evoluciona i permet una explicació molt oberta a la seva petita història. D'entrada, dos cossos (ambigus poden ser home/dona, bondat/maldat...) sense rostre (com els inquietants éssers de La plaza de Conde de Torrefiel) i partits per la meitat pel seu vestuari es presenten entortolligat. Només un element extern, com és la música del violoencel elèctric els desperta i comencen a moure's, primer com rodolant l'un sobre l'altre, en una coreografia d'espiral, de mirar cap endins. És un creixement que va permetent que l'un es desprengui de l'altre i (tot i la inquietant sensació que demanen ajuda, que aspiren a conèixer les mans i els cossos dels espectadors) i que vagin assumint rols diferents. De la massa biològicament viva es desperta una consciència. De manera similar, al treball dramatúrgic de Iuanme de Lali Ayguadé.

L'acció es desenvolupa dins de l'església, que li aporta una intimitat i una contemplació evidents.Permet que els cossos reaccionin a la creença divina de manera antagónica, es pot intuir, en aquest treball íntim, abstracte, sense paraules i evitant l'energia de les mirades dels intèrprets als espectadors que els envolten ivan resseguint. Actuar als peus de l'altar (com la circumstància d'emergència que van resoldre un dia de pluja amb la funció Envà) dóna una profunditat a l'acció més quotidiana. Però en aquest treball ("Pols som, i en pols ens convertirem", diu la Bíblia) ressona amb molta més gravetat. Hi ha una química que inunda, una realitat que transcendeix.