Polzet

Teatre | Familiar

informació obra



Traducció:
Anna Manso
Intèrprets:
Jesús Agelet, Ramon Molins
Composició musical:
Iñaki Salvador
Escenografia:
Ikerne Gimenez
Vestuari:
Ikerne Gimenez
Il·luminació:
Esteban Salazar
Sinopsi:

Diuen que els contes són una invenció humana pensada per fer dormir els menuts i despertar els adults que els escolten. I és cert que moltes històries de les que s'expliquen pensant a entretenir la canalla amaguen missatges importants sobre el món en el qual hauran de viure. Són missatges que, convertits en clàssics, salten de generació en generació oferint lliçons de vida sota la forma d'un divertiment. Alguns d'aquests contes van ser escrits fa molt de temps però encara conserven la capacitat de parlar-nos sobre temes que ens afecten. És el cas de Polzet, la història eterna del nen menut, maltractat i ignorat, que salva els seus germans d'una mort segura i, de passada, assegura l'economia domèstica per sempre més. La relació entre el bé i el mal, la generositat, la bondat i l'abandonament són temes que apareixen en aquesta història.

La companyia basca Teatro Paraíso la va dur a escena fa uns anys amb el títol de Pulgarcito, posant l'accent en l'abandonament del protagonista i establint clars paral·lelismes entre aquesta història i el món d'avui. Zum-Zum Teatre produeix la versió catalana d'aquest espectacle concebut a partir de la relació entre un pare i el seu fill i que, per tant, està especialment adreçada a pares i fills, mares i filles o les combinacions que vulgueu fer!

Premi en la categoria d'espectacle familiar. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Polzet

19/10/2019

Un Polzet que en són dos

per Núria Cañamares

Una bona mostra d’espectacle per a tots els públics. Una més en el cas de Zum-Zum Teatre, companyia amb títols com ‘La gallina dels ous d’or’ i ‘La camisa de l’home feliç’. I que consti que n’hi ha poques de veritablement “per a tothom” en l’àmbit del teatre de text.

El ‘Polzet’ de Zum-Zum associa màgicament el conte de Charles Perrault amb una situació quotidiana d’entrada ben allunyada però que, a poc a poc, veurem que té molts punts de connexió. Els petits riuran. Als més grans se’ls congelarà la sang.

L’amor i la delicadesa amb què s’ha tramat l’espectacle el converteixen en una proposta altament commovedora recomanada a partir de 6 anys. El paral·lelisme de les dues històries, la de ficció (el conte) i la “real” (que optem per no desvelar per conservar intacte l’impacte que provoca), tenen l’abandonament com a denominador comú. El plantejament és tan clar i planer que, més enllà de la forta vinculació emocional i obviant alguna objecció que pugui aixecar entre el públic adult, cadascú al seu nivell entendrà el missatge i empatitzarà amb els personatges. Això és possible gràcies a l’excel·lent dramatúrgia i direcció d’Iñaki Rikarte de la companyia basca Teatre Paraíso (Zum-Zum ha adaptat la peça al català) que, jugant amb el simbòlic pa que ajudarà el Polzet, podríem dir que l’ha sabut treballar molla a molla. També a la brillant interpretació dels dos únics actors que la porten a l’escenari: Jesús Agelet i Ramon Molins. Es plantejaran els jurats dels múltiples premis que existeixen en el món de l’escena considerar, per exemple, l’actuació d’Angelet –en el paper principal– com a millor interpretació, encara que sigui un muntatge de teatre familiar?

El realisme i capacitat d’evocació de l’escenografia i els elements d’atrezzo, el servei de la música i la il·luminació al relat i a la imprescindible intimitat de l’escena, en resum, la tria de tots els elements que conformen l’espectacle demostren l’elevat grau d’exigència de la producció i el més important, l’encert. Tingueu o no fills, nebots o néts, no us el perdeu.