Polzet

Teatre | Familiar

informació obra


Traducció:
Anna Manso
Intèrprets:
Jesús Agelet, Ramon Molins
Composició musical:
Iñaki Salvador
Escenografia:
Ikerne Gimenez
Vestuari:
Ikerne Gimenez
Il·luminació:
Esteban Salazar
Companyia:
Zum-Zum Teatre
Sinopsi:

Diuen que els contes són una invenció humana pensada per fer dormir els menuts i despertar els adults que els escolten. I és cert que moltes històries de les que s'expliquen pensant a entretenir la canalla amaguen missatges importants sobre el món en el qual hauran de viure. Són missatges que, convertits en clàssics, salten de generació en generació oferint lliçons de vida sota la forma d'un divertiment. Alguns d'aquests contes van ser escrits fa molt de temps però encara conserven la capacitat de parlar-nos sobre temes que ens afecten. És el cas de Polzet, la història eterna del nen menut, maltractat i ignorat, que salva els seus germans d'una mort segura i, de passada, assegura l'economia domèstica per sempre més. La relació entre el bé i el mal, la generositat, la bondat i l'abandonament són temes que apareixen en aquesta història.

La companyia basca Teatro Paraíso la va dur a escena fa uns anys amb el títol de Pulgarcito, posant l'accent en l'abandonament del protagonista i establint clars paral·lelismes entre aquesta història i el món d'avui. Zum-Zum Teatre produeix la versió catalana d'aquest espectacle concebut a partir de la relació entre un pare i el seu fill i que, per tant, està especialment adreçada a pares i fills, mares i filles o les combinacions que vulgueu fer!

Premi en la categoria d'espectacle familiar. Premis de la Crítica 2019

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Polzet

15/06/2021

Magistral versió del conte popular, recuperada en català

per Josep Maria Viaplana

Vist el diumenge, 30 de maig a la Mostra d'Igualada.

Un, quan entra a la sala i veu l'escenografia d'aquest 'Polzet', sent estranyesa i curiositat, perquè sembla de tot, tret de la d'un conte clàssic de Perrault. Sigui en teatre o en titelles, no t'esperes una paret de fons amb una porta, i un armari i un llit. S'han equivocat? Hi ha hagut un accident i la companyia no ha pogut fer arribar la posta en escena original i s'apanyen amb una obra amateur que fan els de la companyia del poble aquell mateix dia a la nit?

Per sort, quan s'inicia tot i veiem sortir al Ramon Molins (director i ànima de la companyia) penses... bé, i què fa parlant per telèfon?? Amb qui?? I aviat tenim la sorpresa de veure sortir un home ancià, el seu pare...

I fins aquí.

Cal dir que aquesta versió del conte infantil és original del Teatro Paraiso, d'Euskadi, i que el Zum Zum ha versionat en català per al nostre públic, dirigida, però, pel mateix de la versió basca.

Sorprenent, us ho garanteixo, però sobretot... t'arriba al cor: El conte (que en la seva cruesa, ens explica que en èpoques de fam, hi havia el costum de deixar als infants abandonats al bosc, com una forma d'eliminar boques que alimentar) ho fa, però sobretot la relació que es teixeix entre tots dos personatges, que d'una forma natural i inesperada, narren la història del més petit dels germans, no més gran que un dit polze, però amb tant d'enginy (i per què no dir-ho, 'morro') que salva als seus germans de ser menjats per un ogre, i per postres porta la salvació econòmica a la seva família.

Un espectacle generós amb els recursos interpretatius, com el joc d'un armari on s'entra i es surt, o uns mitjons que fan diversos personatges. Molt ben dit i modulat, precís, encisador.

Però si alguna cosa cal remarcar, a banda de la originalitat de la versió, és el treball actoral de Jesús Agelet, espectacular i profund, donant vida a un pare submergit en una demència senil, i el paper de fill de Ramon Molins. Una obra que als petits els encantarà, però gairebé més als grans, en què s'hi veuran emmirallats molts i moltes.