Portland i Lowland

Dansa

informació obra


Companyia:
Portland: Lali Ayguadé i Marcos Morau, Lowland: Roser López Espinosa
Sinopsi:

Lali Ayguadé i Marcos Morau, un duo impossible per un solo somniat. Ella és una de les nostres ballarines més internacionals, l’estrella de la companyia britànica d’Akram Khan. Ell és el coreògraf de moda, l’artífex de La Veronal, una de les companyies catalanes més internacionals. Junts han creat Portland, un solo que s’aixeca sobre el paisatge americà. Com els quadres de Hooper amb gent distreta o absent, la dansa serà una finestra per adonar-nos que només percebem la punta de l’iceberg del món que ens envolta. I en el mateix passi també veurem Lowland, un treball agermanat que s’inspira en el moviment dels ocells, i que a través de l’enginy ens enganxarà unes ales imaginàries. Un nou treball de Roser López Espinosa, una altra de les nostres coreògrafes més prometedores.

PORTLAND: Direcció: Marcos Morau · Coreografia: Marcos Morau i Lali Ayguadé · Intèrpret: Lali Ayguadé· Dramatúrgia Pablo Gisbert · Escenografia i il·luminació: Xesca Salvà · Música: Ludwig van Beethoven · Producció: Juan Manuel Gil. (Durada: 40 min)

LOWLAND: Concepte i direcció: Roser López Espinosa · Coreografia: Guy Nader i Roser López Espinosa · Música: Ilia Mayer · Il·luminació: K atinka Marac · Vestuari: Lluna Albert · Zoòtrop: Noemi Laviana · Producció: L’escènica – Elclimamola Coproducció: Mercat de les Flors. (Durada: 30 min).

Crítica: Portland i Lowland

20/10/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Montse Otzet

Té alguna cosa a veure la Lali Ayguadé que protagonitza l’anunci del Festival Salmon de la televisió amb la ballarina que apareix a l’escenari  com intèrpret de Portland? Res en absolut, ja que la noia que hem vist a la petita pantalla amb un vaporós vestit vermell, amb els peus descalços i movent-se amb gestos voluptuosos, és lluny de la imatge que la ballarina projecta a la coreografia de Marcos Morau.

El motiu radica en el fet que el coreògraf ha allunyat a la ballarina del moviment ondulat i continuo que la caracteritza, per conduir-la a través d’un gest tallat i espasmòdic. L’abús d’aquest llenguatge, mancat de subtileses i matisos, fa que la peça de trenta minuts resulti plana i que Ayguadé es vegi limitada i encaixonada en un llenguatge que li és aliè.

A Portland la ballarina és una astronauta que acaba d’arribar a la lluna, on clava una bandera nord americana i fa una reflexió sobre la terra. Unes veus en off, entre les quals es distingeix un discurs del president Obama, parlen de les desigualtats de races i poders, de la soledat del ser humà malgrat estar envoltat de persones, d’apologia i holocaust, de víctimes i botxins.