Portland i Lowland

Dansa

informació obra


Companyia:
Portland: Lali Ayguadé i Marcos Morau, Lowland: Roser López Espinosa
Sinopsi:

Lali Ayguadé i Marcos Morau, un duo impossible per un solo somniat. Ella és una de les nostres ballarines més internacionals, l’estrella de la companyia britànica d’Akram Khan. Ell és el coreògraf de moda, l’artífex de La Veronal, una de les companyies catalanes més internacionals. Junts han creat Portland, un solo que s’aixeca sobre el paisatge americà. Com els quadres de Hooper amb gent distreta o absent, la dansa serà una finestra per adonar-nos que només percebem la punta de l’iceberg del món que ens envolta. I en el mateix passi també veurem Lowland, un treball agermanat que s’inspira en el moviment dels ocells, i que a través de l’enginy ens enganxarà unes ales imaginàries. Un nou treball de Roser López Espinosa, una altra de les nostres coreògrafes més prometedores.

PORTLAND: Direcció: Marcos Morau · Coreografia: Marcos Morau i Lali Ayguadé · Intèrpret: Lali Ayguadé· Dramatúrgia Pablo Gisbert · Escenografia i il·luminació: Xesca Salvà · Música: Ludwig van Beethoven · Producció: Juan Manuel Gil. (Durada: 40 min)

LOWLAND: Concepte i direcció: Roser López Espinosa · Coreografia: Guy Nader i Roser López Espinosa · Música: Ilia Mayer · Il·luminació: K atinka Marac · Vestuari: Lluna Albert · Zoòtrop: Noemi Laviana · Producció: L’escènica – Elclimamola Coproducció: Mercat de les Flors. (Durada: 30 min).

Crítica: Portland i Lowland

24/11/2013

Dos programes en un

per Jordi Bordes

Dos programes en un.

Portland és una evolució del que es va estrenar a Terrassa Noves Tendències. Es mantenen les inquietuds de la recerca: ingravidesa lunar, joc amb la música, narració sobre els creueristes i les persones que hi treballen i, finalment, un cruel  intrigant atemptat a un institut, d'un franctirador venjatiu.  L'obra, que coreografien conjuntament Morau i Ayguadé, no ha tancat pressumiblement la seva evolució. 

Lowland és el treball de duet de Roser López Espinosa. Té moments de gran dinamisme, un joc bonic d'ocells que volen en bandada, emigrant i en què van compartint els rols de guia i perseguidor. Té alguna acció, de terra, que evoca una inquieta relació de mort, dependència, feblesa. Però, en general,la peça respira el dinamisme que la coreògrafa ja va mostrar a Before we fall (Tàrrega, 2011).