El Marc Buxaderas ens ofereix, en format de monòleg breu, una sessió intensa durant la qual parlarà amb total llibertat i sinceritat sobre les reaccions que té el món davant de la discapacitat. Amb humor i ironia, el Marc analitza les situacions quotidianes amb les que s'ha anat trobant al llarg dels seus 17 anys.
El dramaturg Albert Espinosa (ara autor de best-sellers i d'adaptacions de les seves obres de teatre a la televisió i al cinema) era capaç de fer humor de les seva cama amputada. Té una posició privilegiada per desdramatitzar, des de la seva experiència amb obres com Los pelones (Planta cuarta al cine, Polseres vermelles a la tele) que la seva discapacitat no l'ha de per què apatar d'enlloc. Aquest és el cas de Marc Buxaderas que, en aquest muntatge, riu en primera persona de les situacions insòlites que ha viscut com un jove de 17 anys amb paràlisi cerebral. Se'n fa creus de la insensibilitat de la societat i li treu punta: com aquella propietària d'un local d'estilisme que, davant de l'exigència de l'arquitecte municipal, que li faltava instal·lar una rampa ella s'exclamava que els discapacitats es depilaven a Urgències: "Ah, és clar, per això hi ha tanta cua a Urgències; Puigdemont prepari la cera!" per rebaixar les cues als hospitals!!!
Les anècdotes d'aquest estiu arreu d'Europa indiquen que aquest jove, com qualsevol altre, ha viatjat pel metro de Londres, s'ha banyat en piscines públiques, ha compartit colònies amb discapacitats intel·lectuals ii s'ha dellit per aconseguir l'única plaça lliure (de les 20 per a cadires de rodes) al Cammp Nou per veure un partit de la Champions!! Valentia i determinació per sobre de tot, un exemple que no desparofiita el micròfon per fer una denúncia a la insensibilitat d'avui, encara.