Pràctiques de vol per a les orelles

Nous formats | Familiar

informació obra



Autoria:
Nilo Gallego
Sinopsi:

Com podríem aconseguir sense dolor que les orelles se’ns desprenguessin del cos i s’allunyessin volant com papallones? Tot i que sembli màgia, així és com en Nilo Gallego diu que se sent cada cop que surt a gravar sons amb un micròfon: com si les seves orelles prenguessin vida pròpia i, seguint la direcció del micròfon, s’envolessin fins a la branca d’un arbre, al campanar d’una església, o, per què no, fins al capdamunt de la Torre Eiffel. Vivim envoltades de sons que no escoltem, amb les orelles clavades a banda i banda del cap sense fixar-nos en la major part d’històries i fantasies amb què ens creuem mil cops cada dia. Amb aquest taller familiar, pensat per a infants d’entre set i dotze anys, en Nilo ens anima a estimular l’oïda i deixar-nos sorprendre pels mons inesperats que som capaces de descobrir.

El problema és que en Nilo ha decidit no fer servir cap gravadora. Ni micròfons, ni auriculars, ni altaveus. El repte és clar: com podem fer gravacions de so sense cap mena de material tecnològic? Tal com passa a altres projectes, com Apoyatura, d’Óscar Bueno, o Las lámparas, de Leticia Skrycky, la primera premissa que ens proposa aquest taller, creat especialment per a Terrassa, és que oblidem el que hem après: i si el nostre cos i l’espai on som fossin suficients per crear un disseny sonor?

Feu silenci, feu punta a la imaginació, i prepareu-vos per deixar que les orelles alcin el vol. En Nilo ens proposa de crear col·lectivament la banda sonora d’una pel·lícula, tot desenganxant-nos de la nostra percepció quotidiana del so i enlairant-nos juntes al món de la ficció. Remors que apareixen i desapareixen, sons que s’amplifiquen, històries que ens sorprenen… Tot comunicant-nos sense paraules, emprendrem un rodatge sensorial que ens farà viatjar des de l’interior d’una habitació fins al carrer, i del carrer a la Lluna.

En un moment en què els mòbils i ordinadors s’han convertit gairebé en unes noves orelles, en Nilo ens convida a fugir de la dependència tecnològica, i a explorar les maneres més juganeres d’eixamplar la nostra percepció.

Crítica: Pràctiques de vol per a les orelles

03/10/2023

Massatges sonors, noves percepcions

per Jordi Bordes

Nilo Gallego apel·la a l’oïda a Pràctiques de vol per a les orelles. Amb la complicitat de l’associació de sords local ha muntat un taller per superar la barrera de la sordesa i experimentar a partir de la vibració que fan alguns cossos en rebre l’onada auditiva: Es pot sentir com rebota l’aire dins d’un globus pels impactes greus d’una bateria; així com s’eriça la pell amb un massatge sonor, fent vibrar elements en una taula on la persona que rep l’atenció es tapa oïda i vista.

Tot i que inicialment estav adreçat a famílies amb fills (de 7 a 13 anys) am dificultat auditiva, a la cúpula del Teatre Principal, el percussionista i, ara tallerista, va descobrir que l'experiència també pot funcionar amb canalla sense dificultats auditives (però que se''ls hi posaria taps i aurticulars d'obres) perquè percevbessin la remor de la sordesa. I que també pot funcionar amb persones actives i proactives en els diferents exercicis. L'objectiu del taller és, un cop haver descobert les possibilitats preceptives, construir un petit relat o dramatúrgia que convoqui a un major respecte i empatia amb la diversitat sensorial.

L majoria dels exercicis que proposa Nilo Gallego són simples; tothom pensa que els reproduirà a casa, algun dia indeterminat. Experimentar en família o amb amics permetrà traslladar aquesta impresicindible sensibilitat cap a la diversitat, de manera lúdica i entranyable.