Ja fa tres anys que Pere Arquillué protagonitza aquest conte de Beckett, a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia. Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? En aquest monòleg de Bitò Produccions, que ja va passar pel festival l'any 2010, Beckett ens col·loca davant d'una història d'humor tràgic en la què Pere Arquillué encarna un ésser torturat que no pot deixar-se estimar. Una interpretació memorable que va valer a Arquillué el Premi Nacional de Teatre, el Butaca al millor actor i el Premi Ciutat de Barcelona. Com en altres creacions de Beckett, el que escoltem en aquesta peça ens mou el riure, i el que no se'ns diu... ens omple d'horror
Pere Arquillé recupera un muntatge que va triomfar, insospitadament, al Grec del 2010. És una petita perla sublim, que revela la capacitat de l'actor d'expressar móns diferents. La posada en escena no respon res d'aquest personatge ambigu de Beckett. En tot cas, posa més llum a aquesta autòpsia d'emocions. Arquillué s'hi rendeix, generós. El públic, ho agraeix, tot i ser una peça que demana un punt d'exigència.