Programa mixt

Dansa

informació obra


Autoria:
Joan Santacreu
Direcció:
Joan Santacreu
Sinopsi:

A.I.M, anteriorment Abraham In Motion, es marca com a objectiu crear un treball "interdisciplinari i evocador". No és gens estranya, l'aposta per la barreja d'estils i disciplines perquè l'ànima de la companyia, el coreògraf Kyle Abraham, va néixer en plena cultura del hip-hop de finals dels anys 70, però va tenir una formació clàssica que incloïa l'estudi del violoncel, el piano i les arts visuals. Basa la seva feina en el so, el comportament humà i els aspectes visuals, punts de partida d'una recerca coreogràfica que, en escena, pren la forma d'una dansa inclassificable, entre el ballet i les danses urbanes, que els ballarins interpreten en uns registres que van del hip-hop a les formes més elegants del jazz, l'afro o els ritmes electrònics. La barreja ofereix un resultat especialment fresc i personal, d'aquí que hi hagi qui el consideri el millor i més brillant talent aparegut a Nova York en temps d'Obama... L'acompanyen uns ballarins i ballarines que procedeixen de disciplines diverses però que posen en comú a l'escenari el seu background personal.

En la seva estada a Barcelona, A.I.M presentarà quatre coreografies, state, The Quiet Dance, Show Pony i Drive. La primera és un trio encarregat per la companyia a la coreògrafa Andrea Miller (recordeu Wonderland, que va obrir el Grec 2014?), i el segon, un quintet que balla la revisió del pianista de jazz Bill Evans del clàssic tema de Leonard Bernstein Some Other Time. Veurem el solo Show Ponyinterpretat per la guanyadora del premi Princess Grace de dansa Tamisha Guy, mentre que a la peça Drive ens trobarem amb vuit intèrprets protagonitzant una coreografia especialment energètica. Sembla pensada per a la pista de ball d'un club però va ser un encàrrec del New York City Center per a l'edició del 2017 del Fall For Dance Festival.


Crítica: Programa mixt

12/07/2019

In crescendo

per Elisa Díez

(...)

Delante de tanto renombre y adjetivación, una espera verse sorprendida desde el minuto uno y no un espectáculo más in crescendo.

El solo de Tamisha Guy es lo que nos hace despertar de nuestras butacas y en menos de 5min quedarnos atónitos mirando como se desliza su cuerpo en el espacio. Una pieza muy enérgica acompañada una potente música electrónica.

Pero, sin duda la pieza clave por la que se recordará a la companyia es Drive, la última, que impacta desde su puesta en escena con un aparato lumínico que llega a cegar al espectador y a sumirlo en una especie de sueño, siete intérpretes entran y salen del escenario bajo la música urbana y con movimientos típicos de una pista de baile o de una plaza de Nueva York. Todo un broche de oro, que no se podía presagiar después de que las dos primeras piezas no cumplieran con las expectativas.