Purpusii

Circ

informació obra


Dramatúrgia:
Rolando San Martin
Vídeo:
Mireia Sallarés
Composició musical:
Xavier Boixadera
Vestuari:
Nené
Intèrprets:
Marine Fourteau, Angèle Guilbaud
Sinopsi:

Dos éssers humans, dos universos que es construeixen plegats. Passegen entre el moviment, la fragilitat del desequilibri, les contradiccions i les solucions impossibles. Amb un vocabulari escènic propi i dirigida per Bet Miralta, Purpusii és el fruit d’un treball d’investigació sobre el moviment, la poesia, la sonoritat, el silenci, la comicitat i la tècnica de circ. Circ físic, absurd i irreal en un món que evidencia l’estupidesa humana.

Crítica: Purpusii

19/04/2016

Notable roda Cyr i perxa xinesa però dramatúrgia forçada

per Jordi Bordes

L'espectacle Purpusii presenta un notable treball de roda Cyr d'arrencada. Hi ha el joc, però també es percep un cert misteri que fa atractiva la construcció dels dos personatges amb una relació particular. Les dues rodes, de diferent diàmetre, tralladen l'espectador a un univers magmàtic i en què els personatges es deslliuren del seu mono per transformar-se amb uns éssers mig mitològics, extrets de la cultura mediterrània. La relació dels personatges no avança, s'obtura i perd l'encant d'aquests dos artistes que van decidir fa dos anys constituir-se com una companyia amb la roda Cyr com a disciplina mare.

Sílvia Capell venia de treballar amb el trapezi (Violeta) i, per tant, és notable el domini d'aquest nou element. I més encara quan s'atreveix a pujar per la perxa xinesa. La fortalesa física li permet correspondre al repte. Sergio González, en canvi, disfruta de dues tècniques que ha anat consolidant al llarg de la seva carrera (Retalls, Aaart!). Aquesta peça, de llarga trajectòria, peca de buscar la comicitat quan podia explorar altres camps més emocionals. El circ contemporani busca la clau de combinar la disciplina artística amb alguna petita trama que permeti encadenar exercicis sense haver de mantenir un desgast físic. És una solució necessària. La caiguda de ritme en els moments teatrals demostra que cal reforçar la construcció dels personatges o les situacions que permetin un antagonisme o una complicitat. Hi ha camí per fer.