Puz/zle

Dansa

informació obra


Sidi Larbi Cherkaoui és un creador amb una extrema sensiblitat. El moviment de les mans en les seves coreografies és una signatura ben identificable. El gust per un espai que es transforma al davant del públic sense que es percebi, pràcticament, i la incorporació de la música en directe són uns altres dos trets que enamoren l'espectador, sigui expert com novell.
Companyia:
Eastman / Sidi Larbi Cherkaoui
Intèrprets:
Navala Chaudhari, Leif Federico Firnhaber, Damien Fournier, Ben Fury, Louise Michel Jackson, Kazutomi Kozuki, Sang-Hun Lee, Elias Lazaridis (*Elie Tass), Valgerdur Rúnarsdóttir, Helder Seabra, Michael Watts
Coreografia:
Sidi Larbi Cherkaoui
Composició musical:
Jean-Claude Acquaviva, Kazunari Abe, Olga Wojciechowska
Interpretació musical:
Jean-Claude Acquaviva (A Filetta), Ceccè Acquaviva (A Filetta), Jean-Luc Geronimi (A Filetta), Paul Giansily (A Filetta), Jean Sicurani (A Filetta), Maxime Vuillamier (A Filetta), Kazunari Abe, Fadia Tomb El-Hage
Escenografia:
Filip Peeters, Sidi Larbi Cherkaoui
Il·luminació:
Adam Carrée
Vestuari:
Miharu Toriyama
Vídeo:
Paul Van Caudenberg
So:
Jens Drieghe, Rémi Grasso
Producció:
Eastman
Sinopsi:

Segur que alguna vegada heu intentat ajuntar les peces d’un trenclaclosques: algunes encaixen perfectament i d’altres sembla que pertanyin a un altre joc... Però potser l’ordre i la linealitat no són tan importants. I potser hi ha més d’una manera de resoldre un puzle, de viure un instant o d’explicar una història. Així ho veu Sidi Larbi Cherkaoui, un dels coreògrafs i ballarins contemporanis que més directament han sabut arribar al cor dels espectadors, especialment al d’uns barcelonins que han aplaudit amb entusiasme espectacles com Sutra o Dunas. Ara utilitza un discurs coreogràfic que és tota una síntesi de cultures per mostrar-nos que fins i tot les coses aparentment més pures estan fetes amb elements d’orígens diversos. L’acompanya una babel de músics que està formada per intèrprets procedents del Japó, el Líban o Còrsega i que interpreten en viu una música que fuig de la puresa per trobar la bellesa.

Una producció d’Eastman. En coproducció amb el Festival d’Avinyó, el deSingel International Arts Campus  (Anvers), el Sadler’s Wells (Londres), l’Opéra de Lille, el Theaterfestival Boulevard  (‘s Hertogenbosch), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, La Filature Scène nationale (Mulhouse), el Festspielhaus (Sankt-Pölten), la Fondazione Musica per Roma i el düsseldorf festival! Amb la col·laboració de l'Institut del Teatre.

Crítica: Puz/zle

16/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Montse Otzet

És necessari que un espectacle duri quasi dues hores quan el contingut és reiteratiu i no aporta innovació? Segurament Sidi Larbi Cherkaoui no coneix la dita “el curt i bo, dues vegades bo”.

Coneixent les obres que han fonamentat l’extraordinària trajectòria de Cherkaoui  i que l’han catapultat a ser uns dels coreògrafs més rellevants, mai hagués pensat que la paraula decepció resumiria Puz/zle, un muntatge que reuneix diversitats corporals i espirituals però que arriba a avorrir pel seu discurs repetitiu.

Puz/zle ens parla sobre la vida, de com aquesta es pot esmicolar i es pot recompondre de diferents formes, depenent de la manera en què s’uneixen les parts. Per donar cos a aquest concepte Cherkaoui ha escollit la pedra, part d’una unitat gran que s’ensorra, es trosseja i es converteix en fil narrador d’històries ancestrals i contemporànies.

Però el coreògraf ha arriscat poc creant uns fragments recurrents, fins i tot ingenus, que, com bon professional de l’escena, sap que tenen una efectivitat infal.lible: una fila de ballarins executen el mateix moviment de manera serpentejant; l’accent d’unes mans sota la llum d’uns focus; el desplaçament d’unes parets que prenen formes previsibles, entre altres.

De totes maneres, el muntatge decep si el valorem des de la percepció d’un tot, com una gran pedra, però si posem l’atenció en parts fragmentades, hi ha moments extraordinaris i elements d’altíssim nivell.

Onze ballarins de físics i maneres gestuals diferents, aconsegueixen, amb les seves execucions inversemblants pujar la nota del muntatge. Indiscutiblement ells i elles, junt amb el grup polifònic A Filetta, a la cantant libanesa Fadia Tomb El-Hage i al percussionista i flautista japonès Kazunari Abe són la part que desperta emoció i admiració en un espectacle que reclama a crits una tisorada.