Quan no tocàvem de peus a terra

Circ

informació obra


Companyia:
Circ Pistolet
Sinopsi:

“Vine, que anirem enrere… si vols venir, anirem enrere, enrere, enrere, als dies de la nostra infantesa… quan jugàvem tots junts i jugàvem sempre i molt… quan no tocàvem de peus a terra…”

Un viatge en el temps a través dels records d’aquelles tardes de jocs i bones estones, a vegades rient, a vegades suant, però sempre gaudint, plens d’emocions genuïnes i de complicitat, buscant l’equilibri fràgil entre dues persones…


Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Quan no tocàvem de peus a terra

14/05/2017

Breu tast d'equilibris nets i espectaculars

per Jordi Bordes

Des de la simplicitat de tres troncs de diferents mides dos personatges juguen amb els elements. busquen contínuament l'equilibri amb el sport de l'altre. El joc de portor i aeri es veu alçat, puntualment, per aquests troncs. No hi ha el joc de les proporcions de Back àbac d'àngels Margarit ni tampoc la mirada amb to rural, d'autenticitat i arrels de Joan Català a Pelat. De fet, darrera aquesta prima relació dels dos personatges, no s'hi percep gaire res més però com que eviten prou voler teatralitzar massa els personatges, la peça respira elegància i un equilibri joiós de veure. Els Pistolet es van atrevir a signar una producció multitudinària a Incert. Hi havia el treball tècnic ben executat però hi faltava una idea que pilotés aquell vaixell carregat de bones intencions. Sens dubte, la producció del circ contemporani a Catalunya ha de guanyar múscul en la manera de presentar els exercicis increïbles, siguin amb la disciplina que siguin.